Resultats de la cerca
Es mostren 2937 resultats
Castell de Pontons
Art romànic
Situació Vista de les escasses restes que assenyalen el seti d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, sobre el congost que separa la població de Pontons de la plana del Penedès S’alça a poca distància de l’església de Sant Joan de la Muntanya Mapa 35-16419 Situació 31TCF769853 Anant de Torrelles de Foix a Pontons, al quilòmetre 8,1 1 km abans d’arribar al poble de Pontons, surt a mà esquerra una pista que porta a una masia, des d’on, per darrere, s’agafa un corriol que, en uns 15 minuts, ens portarà a l’església Des de darrere de l’església surt…
Esglésies del Conflent anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Conflent anteriors al 1300 C Puigferrat Aiguatèbia i Talau Sant Feliu d’Aiguatèbia Sant Esteve de Talau Sant Adrià de Toévol Sant Miquel dels Plans Parròquia de Moncles Arboçols Santa Eulàlia d’Arboçols Sant Salvador d’Arboçols Santa Maria de les Grades Santa Maria de Marcèvol Campome Sant Pere del castell de Paracolls Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc Canavelles Sant Martí de Canavelles Sant Pere d’Eixalada o de Serola o de les Graus Sant Andreu de Llar Castell de Vernet Sant Martí del Canigó Sant Martí Vell Catllà Sant Andreu de Catllà Santa Maria…
els Polvorers
Barri
Barri industrial de Manresa (Bages), a la dreta del Cardener, aigua avall del pont Vell, al lloc d’uns antics molins fariners i drapers convertits en fàbrica de pólvora el 1540.
La propietat d’aquesta indústria passà dels consellers de la ciutat a particulars i, des del 1789, a l’estat Suprimida el 1865, la substituí una fàbrica de filats i teixits de cotó
pica Roja

Pica Roja
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.881 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Alins) del País de Foix, entre el port Vell i el de Boet.
ànec mut
Ànec mut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de cos llarg i ample, amb plomes molt abundants, bec estret i punxegut voltat d’unes berrugues carnoses vermelles que, en fer-se vell l’ànec, arriben fins als ulls.
La cua, llarga i mòbil, té un elevat nombre de vèrtebres La tràquea és aixafada, la qual cosa dificulta a l’animal l’emissió de sons, d’on prové el nom de mut Té la temperatura del cos més baixa que els altres ànecs, per la qual cosa retarden la incubació Procedent de l’Amèrica tropical ha estat importat i domesticat a diversos països amb diferents noms ànec de Berberia, reial, crioll, espanyol , etc És criat com a productor de carn L’ ànec mestís és una raça híbrida d’ànec mut i una altra raça de carn No té tipus ni color definits, car aquests trets depenen de les races emprades en la…
el Terreno
el Terreno, a Palma de Mallorca
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So n’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta després, de son Catlaret i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno , a l’actual escola de Natzaret Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases la desmilitarització de la zona feu que…
abric Romaní

abric Romaní (2018)
IPHES
Jaciment arqueològic
Balma del congost de Capellades, damunt l’Anoia, dins el terme de Capellades (Anoia).
Fou habitada durant el Paleolític i conté dos nivells l’inferior, amb indústries mosterianes Paleolític mitjà, i el superior, amb restes del Paleolític superior Descoberta per Amador Romaní 1909, que li donà el nom el tradicional és balma del Fossar Vell , fou excavada i publicada per L Marià Vidal 1911-12 posteriorment, E Ripoll hi dirigí noves excavacions L’any 1983 es reiniciaren les intervencions arqueològiques, dirigides per R Mora, E Carbonell, A Cebrià i J Martínez La investigació se centrà en els estudis de paleoambient, aprofitament de la biomassa per les comunitats de caçadors i…
Bellcaire

Castell de Bellcaire
mll (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de Gard, França, situada vora el Roine i enfront de Tarascó.
Hi ha indústria química, alimentària i tèxtil Un castell del segle XIII domina la ciutat cal destacar, a més, la casa de la vila, del segle XVII, obra de Mansart, l’església de Nostra Dona de Pomiers, del segle XVIII, i el Museu del Vell Bellcaire, on es conserven peces d’etnologia occitana i nombrosos documents relatius a la fira de Bellcaire Al segle XIII els reis de França crearen la senescalia de Bellcaire , ensems amb les de Carcassona i de Tolosa, per tal de dur a terme la pacificació del Llenguadoc, recentment adquirit senescal La seva situació privilegiada convertí la ciutat en un…
Asp
L’església parroquial d' Asp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la depressió que travessa perpendicularment el sistema prebètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral.
Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…
sagramental
Història
Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament i per això anomenada sagramental a Catalunya des d’almenys el 1257.
Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei, Santa Coloma, Viladecans, Gavà,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina