Resultats de la cerca
Es mostren 45037 resultats
llei de Parkinson
Economia
Enunciat econòmic segons el qual el treball s’expandeix fins a emplenar el temps disponible perquè sigui enllestit, tant si n’hi ha necessitat com si no n’hi ha.
Deguda a l’economista nord-americà C Nortcote Parkinson, aquesta llei llei va acompanyada d’altres observacions empíriques sobre la inèrcia, la incompetència productiva de les organitzacions complexes i grans, les quals, segons Parkinson, creixen per elles mateixes, sense cap relació amb llurs necessitats l’increment de la grandària és inversament proporcional a llur eficàcia
metalepsi
Retòrica
Figura que consisteix a dir, en lloc d’allò que es vol fer entendre, allò que ha de portar-ho com a conseqüència o que ha de seguir-se’n.
tapar un escarabat
Indústria tèxtil
En la fabricació de teixits, fer córrer els fils veïns al lloc on s’ha produït un escarabat, per tal de dissimular la manca de fils que l’ha ocasionat.
venerable
Dret canònic
Títol atorgat als servents o les serventes de Déu (servent de Déu) després que la Congregació de Ritus ha reconegut —i el papa ha proclamat— l’heroïcitat de llurs virtuts.
Constitueix el primer grau del procés de canonització
sufixoide
Lingüística i sociolingüística
Terme introduït en lingüística per B.Migliorini per designar aquell segon element de certs mots composts que ha perdut parcialment el seu significat originari i ha adquirit un valor de sufix.
Per exemple, - cola en terrícola, agrícola, cavernícola
rellotge geològic
Tecnologia
Dit de nombrosos fenòmens, l’estudi dels quals permet de fixar en el temps l’edat de tot allò que ha viscut o s’ha transformat sobre la Terra (datació).
vegueria
Història
Cadascuna de les agrupacions supracomarcals en què ha estat distribuït el territori de Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX.
Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…
quarta generació
Tecnologia de comunicacions mòbils que ha de succeir el sistema UMTS (tercera generació) i que permetrà velocitats de transmissió de dades d’entre 20 i 40 Mbps, amb possibilitat, per tant, de visualitzar continguts multimèdia d’alta resolució.
Es planteja com la solució tecnològica que ha de possibilitar la integració de tots els modes existents de comunicacions sense fils Wi-Fi, Bluetooth, radiodifusió de ràdio i televisió, satèllit, telefonia cellular, etc de forma totalment transparent a l’usuari, en funció de quina sigui la millor connectivitat segons l’espai físic en què es trobi Es preveu que el 2006 comenci a introduir-se al Japó, i que estigui desplegada arreu cap al 2010
el Vallès
Subregió natural i històrica del llevant del Principat de Catalunya que, per la seva importància excepcional més que no pas per diferències acusades, ha estat dividida en dues comarques: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…
pou artesià
Estructura d’un pou artesià
© fototeca.cat
Geologia
Pou en el qual l’aigua que hi ha en profunditat es troba a una pressió hidràulica suficient per a obligar-la a pujar fins a sobrepassar la superfície.
Les capes artesianes es formen en estructures geològiques apropiades, tant en les sinclinals com en les monoclinals Les condicions necessàries perquè es produeixin pous artesians són un aqüífer inclinat i limitat per sobre i per sota per capes que el tanquin hermèticament que les vores de l’aqüífer a la superfície es trobin a una altura suficient per a proporcionar la pressió hidroestàtica necessària pluja suficient per a subministrar l’aigua adequada absència d’altres sortides de l’aigua que no sigui a través dels pous L’aigua, en penetrar a les capes permeables es dirigeix vers els punts…