Resultats de la cerca

Treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec Fundà la seva pròpia fàbrica alhora que establí a Barcelona el museu de física experimental La Mentora Fou un dels membres del Centre Català que el 1887 formaren la Lliga de Catalunya Tingué un paper important a l’assemblea de la Unió Catalanista de Manresa 1892, on, com a delegat per Barcelona, féu un discurs eminentment proteccionista, tot demanant la reforma del sistema tributari A l’assemblea de Reus 1893 presentà la ponència sobre tributació i reclamà la descentralització administrativa i econòmica Autor de…

Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868 Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom —per a combatre liberals i republicans—, substituït, durant una suspensió, per Lo Entreteniment 1870 Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900 Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l’any…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Joncadella Després de ser capella rural adquirí categoria de parròquia, per passar finalment a santuari marià Depengué de la canònica manresana El lloc és documentat des del 1064 i l’església apareix citada el 1031 La categoria de parròquia encara no la tenia poc abans del 1154 el 1218 és el primer cop que apareix amb aquesta funció, que perdé el 1879, quan fou unida a la de Sant Martí de Torroella, conservant, això no obstant, el caràcter de santuari marià molt conegut a la comarca L’actual edifici data del 1748 i no…

Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona Instituí la Festa de l’Arbre per tal d’estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs Fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País i del consell de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Juntament amb Victorià Felip, planejà la línia de ferrocarril de Manresa a Cardona Publicà obres de tema forestal, l’estudi La Phylloxera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona 1888 i diverses descripcions de l’Exposició Universal de Chicago 1892, on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina També…

Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura…

Feu estudis de filosofia i de dret a Madrid i a Barcelona, on es llicencià en dret el 1842 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1848, on el 1850 llegí una biografia panegírica del seu besoncle Fèlix Torres i Amat , amb el qual visqué a Barcelona, Madrid i Astorga Hi llegí també una Memoria o apunte sobre la torre del Breny y el castillo de Balsareny 1872 Collaborà regularment a La Antorcha Manresana  amb articles de tema literari, educatiu, polític i econòmic, i publicà  Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo 1857 Traduí del francès una obra sobre els trobadors…

Les seves poesies algunes de les quals aparegueren en diverses publicacions periòdiques de Barcelona i Manresa, en català i castellà, són generalment de tema satíric, encara que també escriví versos patriòtics durant la guerra contra Napoleó, com ara l’ambiciós poema en octaves Somni realitat Desahogos de una musa catalana Estèticament reflecteix la diversitat de corrents característica del seu temps, del rococó al neoclassicisme, amb reminiscències barroques És autor també de l’entremès L’avarícia castigada per l’astúcia d’en Tinyeta Fou pintor, professor de pintura a l’Escola…

Fill d’un teixidor Francesc Sert i Artés, fou president del Foment del Treball Nacional i de la Diputació de Barcelona Amb el seu germà Josep Sert i Rius Barcelona 1840 — 1895 fundà una important fàbrica de tapissos Fou pare del pintor Josep Maria Sert i Badia , de Domènec Sert i Badia Barcelona 1866 — 1952, diputat a corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional, casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu, i de l’hereu Francesc de Paula Sert i Badia Barcelona 1863 — 1919, al qual fou atorgat el comtat de Sert 1904, pare de Josep Lluís Sert i López

Situació Tombes excavades a la roca situades vora Sant Genís de la Vall dels Horts Com hom pot observar, els blocs que les contenen s’han desprès J Galobart Es troben vora Sant Fruitós de Bages, cap el nord, al vessant de migdia, en un turonet, a poca distància del qual hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Genís de la Vall dels Horts, que nom als enterraments Long 1°53’10’ - Lat Hom hi pot anar prenent el camí que porta al mas Oliveres Aquest surt a mà esquerra de la carretera de Vic, tot just passat Sant Fruitós de Bages Cal seguir-lo més o menys 1 quilòmetre les tombes es troben…

El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver…