Resultats de la cerca
Es mostren 4463 resultats
Academy of Saint Martin-in-the-Fields
Música
Orquestra de cambra anglesa.
Fundada el 1958 pel violinista i director d’orquestra Neville Marriner , pren el seu nom de l’església londinenca on començà la seva activitat concertística Centrada inicialment en el barroc Bach, Händel, Purcell, Vivaldi, etc i el classicisme Mozart, Haydn, amb el temps amplià el repertori, que abasta fins a la música contemporània, i són diversos els compositors actuals, especialment britànics William Walton, Richard Bennett o Maxwell Davies que li han dedicat composicions Neville Marriner en fou director musical fins el 2011, que fou succeït per Joshua Bell N’han estat també violinistes…
Karl Richter
Música
Director d’orquestra, organista i clavicembalista alemany.
Fill d’un pastor protestant, es formà musicalment a la Kreuzschule de Dresden i posteriorment amplià els estudis a Leipzig, on fou deixeble de Karl Strambe i Günther Ramin i continuà estudiant orgue, improvisació i direcció El 1946 inicià els seus passos com a director coral a Leipzig i en 1949-50 fou organista a l’església de Sant Tomàs de la mateixa ciutat El 1951 i el 1953 fundà, respectivament, el Cor Bach i l’Orquestra Bach a Munic, ciutat on l’any 1956 fou sollicitat per l’Escola Superior de Música, on fou professor del conservatori, Fou nomenat organista de l’església de Sant Marc de…
,
Pere Falqués i Urpí
Fanal modernista de Pere Falqués i Urpí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1873, és autor de dos palaus de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Canvià la seva trajectòria inicial —edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya 1897-99, a Barcelona, on combinà el ferro i el maó vist— per un Modernisme retòric i inflat monument a Rius i Taulet, 1897-1901 monument a Pitarra, 1906 tinença d’alcaldia de la Concepció casa al carrer d’Avinyó, tots a Barcelona Arquitecte municipal en cap de Barcelona des del 1889 —càrrec que guanyà en competència amb Domènech i Montaner—, hom li retreia uns suposats compromisos amb la casa Ballarín, raó per la qual devia emprar…
Maria Espinalt i Font

Maria Espinalt i Font
Música
Soprano.
Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els papers…
,
Ramon Blanchart i Ferrer
Música
Baríton i cantant d’òpera.
Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907 Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…
,
Ton de Leeuw
Música
Compositor holandès.
Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H Badings, O Messiaen i KA Hartmann a París De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam 1959-86, centre que dirigí 1971-73 Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B Bartók i I Stravinsky A la dècada dels seixanta, començà a interessar-se per l’experimentació sonora Les seves obres palesen…
,
Palau del marquès de Llió (Sant Pere de Riudebitlles)
Art romànic
Aquest palau es troba situat darrere l’església, al Carrer Major, avui de Josep Arnan És un casal senyorial d’època gòtica, bastit als segles XIII i XIV La façana principal té dues rengleres de finestres coronelles Els finestrals del primer pis són tripartits, i els del superior, bipartits, amb boniques columnes i capitells treballats La portalada és de punt rodó, adovellada al damunt hi ha l’escut de la casa Llió o Lio, modern A l’angle dret del portal s’observa una àmplia arcada que comunica amb la façana lateral del palau Corona la façana una cornisa i uns merlets esglaonats Fou bastit…
Maggie Teyte
Música
Soprano anglesa.
Estudià música a Londres i amplià la seva formació a París amb J de Reszke Debutà en el Festival Mozart de Montecarlo el 1906, el mateix any en què fou escollida per C Debussy per a unes funcions de Pelléas et Mélisande a l’Òpera Còmica de París Cantà la mateixa òpera a Londres, ciutat on, amb T Beecham al capdavant de l’orquestra, també destacà en títols de WA Mozart i G Puccini El 1923 participà en l’estrena de The Perfect Fool , de G Holst, al Covent Garden i cantà amb gran èxit als Estats Units, especialment a Chicago i Boston Durant el període d’entreguerres actuà en nombroses operetes i…
Germaine Hoerner
Música
Soprano francesa.
Inicià els seus estudis musicals a Estrasburg i els amplià al Conservatori de Música de París El seu talent fou descobert per Jacques Rouché, director de l’Òpera de París i de l’Òpera Còmica del 1914 al 1944, i debutà el 1929 amb Sieglinde La valquíria Especialitzada en R Wagner, interpretà els principals papers femenins del compositor alemany i protagonitzà la primera interpretació de L’holandès errant a l’Òpera de París Amb els anys la seva veu esdevingué més dúctil, fet que li permeté ampliar el repertori i apropar-se a l’òpera francesa, amb obres com Faust , de Ch Gounod, i a autors com…
Françoise Garner
Música
Soprano francesa.
Estudià al Conservatori de París, i després amplià la seva formació a Roma i Viena El 1963 debutà com a cantant en l’estrena de L’últim salvatge , de GC Menotti, a l’Òpera Còmica de París De seguida fou contractada per a interpretar els papers més compromesos per a soprano lírica en òperes de G Rossini, L Delibes i J Offenbach, entre d’altres A l’Òpera de París representà amb èxit els personatges de Gilda Rigoletto i Lucia di Lammermoor, i el 1971 interpretà el de Reina de la Nit La flauta màgica a Ais de Provença A partir del 1977, la seva veu evolucionà cap a un registre més líric, cosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina