Resultats de la cerca

Fou rector de Sant Nicolau de Palma, molt perseguit per les seves idees liberals 1814-20 i 1823-34 En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad 1842, publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd , padró dels liberals del 1820 També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita de Artá 1841

Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia Ordenat el 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona 1963 i canonge de la catedral 1964 Bisbe d’Astorga 1967, dugué a terme una tasca de divulgació teològica Fou cap de redacció de la revista Orbis catholicus 1958-64, i publicà articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura 1957, El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman 1958, Colegio episcopal e Iglesia particular 1959

Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió S'orientà, primerament, cap a les matèries penals El delito de infanticidio , 1894, tot i que ben aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre El 1903 l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona premià el seu treball El Codi civil a Catalunya Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres El 1904 assumí la càtedra de dret català als Estudis Universitaris…

Estudià primer al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Gibert, J Zamacois i J Massià, i després amplià estudis a París, amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers Bèlgica, amb P Gevers Amb un repertori molt extens des del barroc fins als autor contemporanis, ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Com a compositor cal destacar la seva obra per a piano Seguit 1972, potser la més significativa, així com Música 17 1974, Joc de cadires , que fou executada al Festival de Música de Barcelona de 1980, o el Concert…

Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda Publicà dibuixos i acudits a En Patufet , Esquitx , Pocholo , TBO , etc Després de la guerra civil mantingué la seva collaboració amb el TBO i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com Els Infants 1956 o el nou Patufet 1970 Illustrà llibres, realitzà exlibris i intervingué en el muntatge de pellícules de dibuixos animats És pare del també dibuixant Toni Batllori

Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears A banda els Principis de la lectura menorquina, publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d' Un Maonès, la resta dels seus estudis lingüístics es conserva manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua 1804, Principis generals i particulars de la llengua menorquina 1821, Notes sobre la pronúncia i l’ortografia menorquina 1824, Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars…

Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vicecònsol espanyol a Nova Orleans Fou cònsol a Veracruz Mèxic 1863-66, on cooperà en el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic Fou cònsol a Bordeus i a Hong Kong, on denuncià la introducció d’opi a les Filipines Viatjà per tot el món

De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets

Rector del Collegi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior 1818 del convent de Girona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1797, on pronuncià diverses comunicacions històriques Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding, El holocausto del patriotismo 1809, Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona 1810

Fou secretari de guerra de Carles IV 1799-1801, capità general de Mallorca 1796-98, de València 1798-99 i de Catalunya 1799 Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc 1801