Resultats de la cerca

Davanter, després d’una etapa al Hamaika Jaunak de Tolosa, tornà a Barcelona i s’incorporà al Júpiter del Poble Nou, on jugà dues temporades 1927-29 Fitxat pel FC Barcelona, arribà a jugar 15 partits de Lliga i un total de 73 amb la samarreta blaugrana al llarg de tres temporades Fou campió de Catalunya els anys 1930, 1931 i 1932 Posteriorment tornà al Júpiter i es retirà al CE Europa al final de la temporada 1935-36

El 1922 arribà a Catalunya procedent de Múrcia, i l’any 1935 es convertí en el primer jugador professional del Club de Golf Sant Cugat Acabada la Guerra Civil, juntament amb un grup de socis encapçalat per Genaro de la Riva Ruiz, participà en la reconstrucció del camp de golf de Sant Cugat, que havia quedat malmès durant el conflicte Creà una escola d’entrenadors al mateix club Rebé la medalla al mèrit en golf 1939

Fundat el 1930 amb la denominació de Grup Excursionista Àliga, el 1932 prengué el nom actual Inicialment disposava d’una secció de cultura i d’una biblioteca, i el 1933 s’amplià amb les seccions d’excursionisme i d’atletisme Durant la dècada de 1950 creà les seccions d’escalada i d’espeleologia Els anys seixanta arribà a tenir uns 700 socis, moment en el qual feu diversos descobriments espeleològics El 2010 tenia uns 300 socis

S’inicià en el diari Dicen el 1979 Cobrí el Campionat del Món 1980 i la Vuelta a Espanya 1982 El 1988 ingressà al diari Sport El 1989 cobrí el seu primer Tour de França i el 2010 arribà a les 22 edicions Des del 1996 fou enviat especial al Giro d’Itàlia, el Tour de França, la Vuelta a Espanya i el Campionat del Món Cobrí també les informacions dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996

Actuava d’interior i d’extrem esquerre La temporada 1911-12 arribà al Futbol Club Barcelona procedent de la Gimnástica de Madrid La campanya següent jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Però retornà al Barcelona 1913-15, amb el qual disputà 66 partits i marcà 28 gols Guanyà la Copa 1912 i la Copa Pirineus Orientals 1912 La temporada 1915-16 jugà amb el Centre d’Esports Sabadell Fou alineat dues vegades amb la selecció catalana

Fou campió d’Espanya de pentatló i de 4 × 400 m llisos Entrà en el periodisme com a fotògraf de la revista Barça i passà a El Correo Catalán , diari en el qual arribà a ser redactor en cap d’esports Seguí l’actualitat del Futbol Club Barcelona, amb una sèrie de reportatges titulats «Bajo la piel del estadio» Publicà el llibre Un Barça triomfant Antologia d’una incongruència 1988, sobre la figura del president Núñez

Pivot, arribà a Catalunya el 1979 procedent de la Universitat de Kentucky per incorporar-se al Club Bàsquet Mollet La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-81 i guanyà la Lliga i la Copa del Rei Posteriorment jugà en l’ACB amb el Club Bàsquet Santa Coloma de Gramenet 1983-85, el Reial Club Deportiu Espanyol 1985-87, on fou el màxim anotador de la Lliga la temporada 1985-86, i el Club Bàsquet Granollers 1988-89

L’any 1901, amb el vaixell Discovery , prengué part a l’expedició a l’Antàrtida, manada per Scott Més tard 1909, en un intent d’atènyer el pol sud, arribà fins als 88° 23’ de latitud S En una altra expedició a les regions antàrtiques 1914, el seu vaixell Endurance fou destruït pel glaç mar de Weddell Morí durant un altre viatge a l’Antàrtida Relatà els seus viatges en obres com The Heart of the Antarctic

Ajudant de camp del tsar Pau I, arribà a mariscal i fou nomenat ministre d’afers estrangers 1798 i comte 1799 Contrari a l’aliança amb França, fou destituït 1801 El 1812 fou fet governador de Moscou, que féu evacuar i incendiar davant la invasió francesa Assistí al congrés de Viena 1814-15 La seva filla afrancesà el nom, Sophie Rostoptchine, en installar-se a França i casar-se amb el comte de Ségur comtessa de Ségur

Formada a l’Escola de Belles Arts, féu la seva primera exposició individual a Barcelona Sala Rovira el 1949 Anà a París el 1951, i hi tornà sovint Ha exposat particularment a Reus 1953, Barcelona 1954, 1957 i 1960 i París 1955 i 1957 Ha conreat la pintura mural capella del Cottolengo de Barcelona, 1952 i el figurinisme Després d’una etapa inicial naturalista, arribà a un expressionisme sempre constructivista i de formes esquemàtiques i geometritzants