Resultats de la cerca

Estudià a Londres 1775-92, on fou deixeble de BWest i rebé la influència dels pintors anglesos del s XVIII, especialment JRReynolds i ThGainsborough Tornà als EUA, i es convertí en un dels millors retratistes de l’època Washington Museum of Fine Arts, Boston, Reynolds National Gallery, Washington i Matilde Stoughton Metropolitan Museum of Art, Nova York, entre altres

Fou el primer alcalde democràtic de la Primera República 1873 El seu govern es caracteritzà per la lluita contra la corrupció Publicà un llibre de testimoni, La República en Barcelona 1896 Escriví també Mendicidad y beneficencia en Barcelona 1903 i Contribució a la història dels antics gremis dels arts i oficis de la ciutat de Barcelona 1915-18

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1969-73, de la qual és professora La seva pintura, inicialment d’elaboració acurada i minuciosa —a voltes amb aparença de collage — en la qual acostumava a representar coses i aspectes de la vida quotidiana, sovint de forma seriada, recentment ha adquirit un caràcter més marcadament expressionista

Es formà a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana, de Barcelona Exposà a Barcelona i a Mallorca Residí i exposà a París 1950-51 S'establí a Veneçuela 1955, on assolí un cert prestigi Tot i que al principi conreà l’abstracció esporàdicament, el seu estil s’inclou dins un realisme convencional

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura 1799, la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat 1816 i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos 1818

Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo a Santa Úrsula de València, d’estil preribaltià Collaborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla 1624-26 Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València

Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers el 1969 D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció L’assolí plenament el 1974, bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes Ha conreat també el gravat i la pintura mural

Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850

Fundador de la revista “Pyrene” i activista cultural Publicà Històries de Vila Vella 1957, Besalú , un país aspre i antic 1968, Olot els homes i la ciutat 1969, Santa Pau i la seva baronia 1971, Carlins i liberals Història d’unesguerres 1972, Olot en les arts i en les lletres 1974 i Olot i les seves valls 1975

Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Roger de la Fresnaye, Alberto Giacometti, Russell Drysdale, Michel Guino i els catalans Camil Fàbregas i Joan Miró Hi foren professors Bourdelle, Despiau, Othon Friesz, Léger, Zadkine i Yves Brayer, entre altres Fou, amb la immediata Académie Colarossi , un dels centres principals de l’École de Paris, i encara subsisteix