Resultats de la cerca

Les proves de màquines, motors, aparells, etc, són efectuades en installacions especialment adequades, anomenades banc de proves , que consisteixen en un bastiment proveït de tots els mecanismes, dispositius i aparells necessaris per a determinar, mesurar, etc, les característiques del motor, màquina, aparell, etc, que hom vol provar i al qual bastiment és fixat provisionalment Posteriorment a les proves efectuades al banc, hom sotmet, especialment els vehicles automòbils, avions, etc, a proves reals de comprovació del funcionament en el medi, condicions, etc, en què serà emprat Segons el…

Fins que foren coneguts tots els mecanismes dels gèneres i de les espècies, hom no pogué establir les bases de la nomenclatura Linné n'establí les bases en els seus llibres Systema naturae 1735 i Species plantarum 1753 Cada ésser té un nom per al gènere, el qual és un mot llatí o llatinitzat que hom escriu en cursiva i en majúscula, i un nom per a l’espècie, que és un mot llatí o llatinitzat que recorda alguna de les característiques de l’espècie o bé és un nom de la persona que ha descobert l’espècie, un nom geogràfic o un nom compost, que hom escriu en cursiva i en minúscula

Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones muntanyenques de l’…

A l’Àsia central, gràcies a la barrera de l’Himàlaia, els límits són clars, però a l’Àfrica, a la Xina i al nord d’Amèrica els límits són confusos, amb zones de transició Hi ha nombrosos grups de vegetals i d’animals que habiten en aquesta àrea o hi tenen el centre de dispersió Entre les famílies vegetals més característiques hi ha les betulàcies, les moràcies, les ranunculàcies, les salicàcies i les umbellíferes hi ha boscs aciculifolis, planocaducifolis i esclerofilles mediterranis, estepes, tundra àrtica i zones desèrtiques Entre els animals es destaquen els castòrids, els…

Una “forma” pot ésser una imatge, una paraula, un text, un senyal provinent d’un captador, etc El reconeixement de formes consisteix a desenvolupar un conjunt de regles per assignar un procés d’aprenentatge El reconeixement pot ésser fet per procediments estadístics , que utilitzen un model de classificació, i per procediments lingüístics , que empren un model de descripció En els procediments estadístics o difusos, cada forma es presenta per un vector en l’espai de característiques, i la tasca de reconeixement consisteix a fer una partició de l’espai per tal de classificar cada forma En els…

Una de les veus més característiques del rock britànic dels setanta Començà a Londres en l’escena del rhythm-and-blues , on desenvolupà el seu estil vocal, una barreja de rock amb una tècnica més melòdica Després de formar part durant dos anys del Jeff Beck Grup s’uní a The Faces 1969, formació en la qual continuà durant els següents cinc anys El 1969 enregistrà en solitari An Old Raincoat Will Never Let You Down , treball que fou seguit de The Rod Steward Album 1969, Every Picture Tells a Story 1970, Never a Dull Moment 1972, Foot Loose and Nancy Free 1977, Absolutely Live 1982, Camuflage…

Era mestre d’obres per Sant Carles La seva obra és dispersa, i una de les seves característiques és la de deixar grans buits a la planta baixa, prevenint les necessitats dels possibles comerços Dirigí la construcció de diversos edificis plurifamiliars al centre de València Hom li deu petites restauracions façana de la Universitat de València, cimbori gòtic de la seu És autor del Museu d’Història Natural Exercí càrrecs oficials d’una certa importància arquitecte de la Caixa d’Estalvis, de la Séquia Reial del Xúquer, acadèmic de San Fernando i primer consiliari de l’Acadèmia de…

Després del batxillerat s’inicià en la teoria de teixits Feu dibuixos i caricatures 1934-36 a El Dia i linòleums Feu la primera exposició a Terrassa 1935 Treballà la pintura a l’oli amb T Viver, i es professionalitzà definitivament el 1944 Inquiet, s’endinsà en diferents maneres i tècniques, que marquen la seva obra en èpoques variades, amb les característiques comunes de sobrietat, refinada i progressiva concisió, preocupació per l’arquitectura de l’obra i equilibrats acords de tintes planes Té tendència al muralisme Fou un dels fundadors del Saló d’Octubre de Barcelona, en les…

En el primer cas hom en diu també crepuscle matutí o albada , i, en el segon, crepuscle vespertí o ocàs Durant els crepuscles la llum creix o minva d’una manera gradual Tant l’albada com l’ocàs van acompanyats generalment de canvis poc o molt espectaculars de la coloració i la illuminació de la part del cel per on el Sol surt o es pon Aquests fenòmens són deguts a la refracció i la dispersió de la llum del Sol per les molècules d’aigua i les petites partícules sòlides que hi ha a la baixa atmosfera La durada i les característiques dels crepuscles depenen, doncs, de les condicions…

A les adoberies són elaborades, en general, pells de bou o de vaca per a sola de calçat, cuir industrial, etc Els establiments on són treballades pells de xai i d’ovella per a marroquineria, guants, articles de vestir, etc, són anomenats pelleries o pelleteria El fet que la indústria de la pell mantingués procediments força primitius fins ben entrat el s XX ha estat la causa que les adoberies i les pelleteries conservin encara actualment característiques tradicionals Són notables, sobretot, les adoberies d’Igualada així com les pelleteries de Vic D’acord amb el procés d’elaboració de les…