Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…

El primer edifici, amb una capacitat per a 800 espectadors, es construí en un solar cedit a l’hospital de la ciutat pel paborde de la seu A partir del 1715, com a conseqüència de la guerra de Successió, es convertí en caserna, i no es reobrí fins el 1742 Estigué tancat de nou els anys del canvi de segle per una pressió moralitzadora de l’estament eclesiàstic, fins el 1811, i el 1854 començaren les obres d’un nou edifici construït per l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga amb decoració interior a càrrec de Fèlix Cagé El teatre, que rebé el nom de Teatro de la Princesa , fou inaugurat el 1857…

L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati A la sala del Consell es conserven pintures murals del segle XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau

Aquest càrrec fou creat per Felip V 1714, i la seva importància anà augmentant fins a exercir les funcions d’un ministre d’hisenda La seva autoritat fou reconeguda sobre el consell d’hisenda, que es convertí en un organisme consultiu Fou suprimit el 1848

El consell d’administració del Joventut de Badalona elegeix l’exjugador Jordi Villacampa com a nou president de l’entitat Villacampa, que des del passat mes d’agost ja ocupava la vicepresidència del club, substitueix Genís Llamas, que havia presentat la dimissió per motius personals

Fill d’Alexandre I, el succeí sota la regència d’un consell presidit pel seu cosí, príncep Pau Karadjordjevič Major d’edat 1941, el mateix any s’exilià a Londres, en ésser ocupat el país per Alemanya Finida la guerra, Iugoslàvia esdevingué república 1945

Efectuà estudis arqueològics a l’Àsia Menor i a Grècia i publicà diverses obres sobre numismàtica i epigrafia Durant la tercera República fou diputat de centreesquerra, senador, ministre d’instrucció pública 1876 i d’afers estrangers 1877-79 i president del consell de ministres 1879

Franciscà, fou provincial de l’orde a Mèxic Inspirat en Bernardino de Sahagún i en Mendieta —suavitzant-ne les acusacions per tal de defugir el Consell d’Índies—, publicà Monarquía indiana 1615, en defensa dels indis, font principal per a conèixer la cultura totonaca

President del govern 1892 i 1906, del consell nacional federal 1901 i del Comitè Internacional de la Creu Roja Proclamà la neutralitat de Suïssa a la Primera Guerra Mundial Fou president de la Confederació 1918-19 i president ad honorem de la Societat de Nacions

Participà en la revolta barcelonina del 1856 Detingut i condemnat per un consell de guerra 1857, fou traslladat al penal de Cartagena Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político 1857 , obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme