Resultats de la cerca
Es mostren 7053 resultats
apofil·lita
Mineralogia i petrografia
Fluosilicat de calci i potassi hidratat, KFCa4Si8O20·8H2O, del grup dels filosilicats, en el qual els tetràedres de SiO4 són reunits formant Si2O5.
Els cristalls, del sistema tetragonal, són de forma piramidal, prismàtica, tabular o cuboide És fràgil, d’exfoliació perfecta, de duresa 4,5-5 i pes específic 2,33-2,37, i de lluïssor nacrada transparent o translúcida, incolora o de color blanc, rosat o verd clar Pot presentar anomalies òptiques i pot ésser biaxial Escalfada deixa anar la meitat de l’aigua d’hidratació Es troba a les cavitats de les roques basàltiques
cianuració
Tecnologia
Procés de cementació dels acers suaus amb un bany de sals foses a una temperatura aproximada de 800°C.
El bany acostuma a ésser format per cianur 70%, carbonat 25% i clorur sòdics, aquest darrer actuant d’estabilitzador Durant el procés es difon carboni i, en menor proporció, nitrogen per la superfície del metall La cianuració és emprada principalment per a cementar peces petites, com cargols i perns, i té l’avantatge d’ésser un mètode ràpid que permet de trempar sense reescalfar i que deixa les peces llises i netes
cascada

Cascades Montmorency, al Canadà
© Corel
Geomorfologia
Hidrografia
Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici.
L’origen del desnivell que provoca el salt d’aigua pot ésser divers ruptura de pendent provocada per una falla pas del curs d’aigua d’una àrea de roques dures a una de roques toves, més fàcilment erosionables acció erosiva d’una glacera que, en desaparèixer, deixa una vall marcada per desnivells sobtats L’erosió regressiva de les aigües fa que el salt de les cascades tingui, en general, tendència a recular ràpidament
Marc Antoni Alòs i Orraca
Cristianisme
Teòleg i predicador.
Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València El 1615 passà al convent de Peníscola per viure-hi amb tota austeritat la regla primitiva La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons
Amilcare Ponchielli
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora
Josep Galceran de Pinós i de Pinós
Història
Tercer marquès de Santa Maria de Barberà.
Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus , llegida el 1756
Modest Gené i Roig
Escultura
Escultor.
Realitzà monuments i imatgeria religiosa Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus que substituí la perduda durant la guerra civil, i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida Residí a l’estranger des dels anys cinquanta A Guinea deixà diversos monuments La reina Bisila amb l’infant Guanyà el premi Àfrica d’escultura
Saint-Amand Bazard
Filosofia
Sociologia
Carbonari francès.
Entrà en contacte amb la doctrina de Saint-Simon l’any 1825 Fou redactor de Producteur 1825- 26, d' Organisateur 1828-30 i de Globe 1831 Amb B-PEnfantin fou cap del saintsimonisme , des del desembre de l’any 1829 també en fou el principal teòric gràcies a l’obra Doctrine de Saint-Simon Exposition 1829 A causa de divergències doctrinals, pel desembre del 1831 deixà el càrrec que compartia amb Enfantin
Ferran I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria (1835-1848) i rei de Bohèmia i d’Hongria (Ferran IV) (1830-1848).
Fill primogènit de l’emperador Francesc I Poc capacitat per a exercir el govern, deixà aquesta tasca al consell d’estat, format per l’arxiduc Lluís, el comte de Kolowrat-Liebsteinsky i el príncep de Metternich Sorprès per la revolució del 1848, es refugià a Innsbruck tornà a Viena, on visqué els fets d’octubre, i finalment es retirà a Praga, després d’abdicar a favor del seu nebot Francesc Josep I desembre del 1848
Julià de Castellví i Lladró
Filosofia
Filòsof aristotèlic.
De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina