Resultats de la cerca

Cinturó negre segon dan S’inicià a vint-i-tres anys d’amagat per les prohibicions existents en l’època, seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare, Vicente del Olmo Sánchez Fou pionera del karate femení a l’Estat espanyol i la primera dona que aconseguí el cinturó negre Guanyà una medalla de bronze als Campionats d’Europa per equips També es proclamà campiona d’Europa en categoria individual Compaginà la competició amb la seva feina com a professora d’aquest esport al Gimnàs Guinardó de Barcelona, propietat del seu pare Exercí de delegada de karate femení de…

Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1943 i la Federació Catalana d’Halterofília 1967, que presidí a partir del 1977 Dirigí el Collegi d’Àrbitres d’aquesta federació, i promocionà l’esport de base amb la construcció del Gimnàs Escola d’Halterofília de Matadepera 1981 i el Pavelló Municipal de Terrassa-Escola d’Halterofília i la instauració del Trofeu Ursus, de categoria infantil També creà el Trofeu Puigcorbé i instaurà el Disc de Ferro com a màxima distinció de la FCH Impulsà la creació dels clubs d’halterofília Rubí, Granollers i Milà i Fontanals Rebé la insígnia…

Entrenador de l’equip d’esquí del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya CANMC, que presidí 1991-95 i creà les seccions d’esquí de fons, surf de neu, BTT i telemarc Organitzador de nombrosos campionats d’esquí d’àmbit català i estatal Soci fundador de l’Associació Espanyola de Trineus i Pulka i del Club BTT la Molina Des del 1995, ocupa la presidència de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern És vicepresident de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern i membre de la Federació Internacional d’Esquí Forma part del Consell Directiu del Consell Català de l’Esport i de la Junta…

S’inicià amb l’equip de Federico Martín Bahamontes El 1961 fitxà per la Penya Solera i es proclamà campió d’Espanya i guanyador del Cinturó de Catalunya Fou professional del 1963 al 1967 La temporada del 1964-65 participà en la Volta a Catalunya amb el Picadero Damm, equip que dirigí 1965-68, abans de fer-se càrrec dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona 1968-71 El 1973 participà en la creació de l’equip professional Transmallorca, posteriorment anomenat Novostil, i l’any 1980 passà a dirigir l’equip Kelme, amb seu a Barcelona, fins el 1992 Posteriorment es dedicà a tasques de…

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

Es formà com a jugadora al Club de 7 a 9, de Barcelona, el 1979 La seva mare, Rosa M Pascual i Alsina, l’introduí en l’esport i en fou l’entrenadora Fou campiona del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1986 i de la Copa Europea 1987 i novena en la Copa del Món AMF 1986 Formà part de la selecció espanyola 1982-2004, amb la qual participà vint-i-dues vegades en competicions internacionals Formà part de la selecció catalana 1982-2009, amb la qual assolí la medalla d’argent en la XII Copa del Mediterrani Rebé tres premis Florentino Carreras a la millor jugadora d’Espanya 1988-90

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona i del Club Nàutic de Premià Fou un dels fundadors de l’Associació de Patrons de Iot 1970, de la qual fou secretari fins el 1978 També ocupà el càrrec de la secretaria de la Federació Catalana de Vela Fou promotor de l’esport nàutic i jutge internacional de regates Presidí el Collegi Català de Jutges i Oficials de Regates i fou vicepresident del Collegi de Jutges de Regates de la Federació Espanyola de Vela Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Vela 2005

Nasqué com a successor de les revistes humorístiques de temàtica esportiva del principi del segle XX Amb un to transgressor, feia mofa dels organismes oficials, de les estructures esportives i de les figures rellevants del món de l’esport Dirigida per Xabier Etxarri, tenia collaboradors com Antonio Bigatà, Àlex J Botines, Ernesto Elchense o Alberto Armengol, dibuixants com Òscar, Ivà, Esparbé, Ludovico o Jaume Perich i el fotògraf Emilio Pérez de Rozas El 1984 inicià una segona etapa dirigida per Guillermo Sánchez, amb collaboradors com Antonio Bigatà i Josep Pernau, i amb l’…

Fundada el 1928, nasqué amb l’objectiu de difondre l’esport i el naturisme en el seu vessant més popular Centrat en l’atletisme i l’excursionisme, també tingué secció d’escacs Organitzà la Volta Atlètica Poble-sec, la Volta a Barcelona de Marxa i el Campionat de Catalunya de marató 1934 També fou membre del Comitè Català Pro Esports Populars l’any 1936 Participà en els Campionats de Catalunya de Cros Jean Bouin i en altres proves atlètiques dels anys trenta Antoni Pedra en fou un dels atletes més destacats Disposava d’una biblioteca i des del 1932 publicà bimestralment un…

Formà part de la redacció de la revista d’humorisme esportiu Barrabás Feu informació esportiva a El Correo Catalán , Tele/exprés , Diari de Barcelona , La Vanguardia on fou cap d’esports durant 14 anys i Mundo Deportivo 1999-2015 També treballà en ràdio Cadena Ser, Rac-1 i televisió TV3 Fou professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya, tertulià i dirigí les enciclopèdies mundials de futbol i tennis del Grupo Océano Collaborà en el primer Diccionari de l’Esport, català-castellà, castellà-català 1989, i posteriorment publicà Las ligas del Barça 1999, Dichoso…