Resultats de la cerca

Influït primerament pel cubisme 1914, s’afegí al grup dadà el 1916 Tingué una etapa expressionista Retrats visionaris 1917, i una etapa abstracta plena d’allusions dadaistes Orquestra dadà 1918 El 1919 començà les sèries de Rètols , rotlles amb dibuixos abstractes d’aquí sorgiren els seus primers films Rythmus 21 1923, Rythmus 23 1925, Rythmus 25 1926, Vormittagspuk ‘Fantasma del matí’, 1929, on crea imatges sorprenents i alhora ingènues sota la influència de l’avantguarda francesa Metall 1933 és un documental realitzat a l’URSS El 1940 anà als EUA, on féu Dreams That Money Can…

Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí Fatso Estigué…

Cursà estudis de pintura a Cracòvia i es dedicà a la litografia, especialitat en la qual guanyà el premi nacional l’any 1953 Realitzà cartells de cinema i films d’animació El 1959 s’establí a París i es dedicà als curtmetratges i documentals, en els quals barrejà les tècniques pictòriques i les cinematogràfiques Posteriorment, passà a realitzar llargmetratges d’estil molt peculiar, en els quals l’erotisme sadomasoquista de connotacions oníriques és sempre l’element central Entre les seves pellícules, sovint controvertides , es destaquen Goto, l’île d’amour 1968, Blanche 1971, Les…

Actor molt expressiu, féu un gran ús dels recursos mímics del teatre tradicional japonès Conegut sobretot per les seves interpretacions en el paper de samurai, en 1948-65 treballà molt vinculat a Akira Kurosawa, a les ordres del qual actuà en una vintena de films Rashō-mon 1950, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1957, Kakushi toridenosan akunin ‘La fortalesa amagada’, 1959, Yojimbo 1961, Akahige ‘Barba-roja’, 1965 per aquestes dues darreres pellícules fou premiat al festival de Venècia També treballà amb d’altres directors com Masaki…

Format pels matrimonis Bjorn Ulvaeus veu i teclat i Agnetha Fältstkog veu, i Benny Anderson veu i guitarra i Anni-Frid Lyngstad veu, tots quatre ja eren coneguts per separat al seu país El nom del grup és un palíndrom format per les inicials dels seus propis noms Es van fer famosos ràpidament a Europa a partir del triomf al Festival d’Eurovisió del 1974, amb el tema Waterloo El seu repertori era melòdic i foren capdavanters en la realització de videoclips Els divorcis de les dues parelles precipitaren el final del grup Posteriorment, els seus membres continuaren les respectives carreres per…

Debutà a l’inici dels anys cinquanta en el gènere de la revista a Madrid, i fou contractada per les companyies de Lola Flores, i posterioment, Los Vieneses, amb els quals actuà a Àustria i Alemanya El 1957 obtingué el primer gran èxit amb Te espero en el Eslava , al qual seguiren altres musicals, com ara La Bella de Texas i La Perrichola i, més tard, El hombre de la Mancha 1966 Notable també per les actuacions dramàtiques Divinas palabras , 1961 Fortunata y Jacinta , 1969 La Chunga , 1987, etc, fou molt popular a Buenos Aires, on protagonitzà alguns films Foren molt famoses les…

Vida Fill petit d’Enric Gratacós i Massanella, s’inicià el 1917 en el negoci de l’exhibició amb la compra de les sales de la seva vila ell mateix acompanyava al piano les seves pròpies projeccions En esclatar la guerra, marxà a França, on fou detingut i retornat a l’Estat espanyol Acabat el conflicte, tornà a Banyoles i amb el seu germà Joan es dedicà a l’explotació de diversos locals de les comarques de Girona i de Barcelona Gestionà en solitari el Capitol i el Savoy de Santa Coloma de Gramenet, fins que els tancà el 1982 i el 1983, respectivament Amb el seu fill Francesc Gratacós i Matamala…

Vida Comerciant de professió i molt aficionat al muntanyisme, s’adscriví al Centre Excursionista de Terrassa, entitat pionera del cinema amateur de la ciutat S’inicià en la fotografia i després passà a rodar amb una càmera de 9,5 mm La seva filmografia és formada principalment per reportatges sobre festes folklòriques catalanes, que constitueixen un fons documental estimable Obtingué diversos guardons en els concursos del CEC i una còpia de Folklore 1934 fou adquirida per l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres Altres films 1933 Campamento de San Mauricio curtmetratge…

Vida S’introduí en el món del cinema el 1925 a través de la Hispano Foxfilm, des d’on passà a la Paramount 1927, que el designà gerent del cine Coliseum 1929-35, que era gestionat per aquesta empresa Fou substituït per Gaspar Petit i Poll, tota una institució en l’àmbit barceloní de l’exhibició Després reingressà al Departament de Distribució de la companyia El 1942 deixà la Paramount i creà –amb dos empleats més de la casa, Salvador Vidal i Batet i Jaume Gallart i Català– la distribuïdora que portà, com a distintiu, les seves inicials CB Films Es constituí el 1943 i entre el…

Estudià composició amb G Sallustio i direcció amb B Molinari Dirigí el Liceo Musicale de Varese i fou professor al conservatori de Pesaro Membre 1956 de l’Accademia di Santa Cecilia, fou crític musical d' Il Messaggero de Roma Home de teatre, la part principal de la seva producció comprèn ballet Canti del golfo di Napoli , 1954 Poemetti pagani , 1960, òpera La Guerra , 1956 Il vortice, Uno sguardo dal ponte —sobre l’obra d’A Miller—, 1961 La reine morte , 1973 i música orquestral Stornelli de la Roma bassa , 1946 Canzone del ritorno , 1956 Compongué la banda sonora de molts dels …