Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Melcior Soler i d’Armendaris
Cristianisme
Abat de Sant Martí del Canigó (1623-58).
Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí Doctor en teologia Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de sant Galderic Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel Barcelona 1648
Xut!

Portada del número 1 de la revista Xut! de l’any 1922
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’humorisme esportiu publicada setmanalment a Barcelona del 23 de novembre de 1922 al 14 de juliol de 1936.
Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva
Josep Maria Deu Perera
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
S’inicià al departament d’esports de Radiocadena el 1982 Posteriorment treballà a Catalunya Ràdio 1990-2000 formant part de l’equip de retransmissions futbolístiques de Joaquim Maria Puyal El 2003 fou nomenat cap d’esports d’Ona Catalana i el 2005 s’incorporà a la redacció d’esports de Ràdio Barberà Des del 2006 és periodista del Grup Agbar i des del 2008, narrador de partits de futbol a Gol Televisión Ha collaborat amb la Sexta, el diari Avui i RAC1 És professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya
Els quatre presos independentistes posen fi a la vaga de fam
Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull abandonen la vaga de fam perquè consideren que s’ha acomplert l’objectiu que el Tribunal Constitucional desbloquegi els seus recursos d’empara L’anunci de la decisió té lloc un dia després que els expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, el president Quim Torra i el síndic de greuges Ribó els demanin en una carta posar fi a la vaga La vaga de fam ha durat 21 Sánchez i Turull i 17 Forn i Rull dies
Denuncia a l’ONU contra Espanya per persecució de l’independentisme català
En la 39a sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides Anna Forn, filla del conseller empresonat Joaquim Forn, denuncia en un discurs l’existència de presos polítics i la persecució de persones que defensen pacíficament el dret d’autodeterminació a l’Estat espanyol Forn intervé en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa els familiars dels presos polítics i exiliats Al febrer i al juny aquests presos ja van demanar al Grup sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU que es pronunciés sobre el seu cas
El Tribunal Suprem denega la llibertat als presos polítics, que denuncien el seu cas a l’ONU
Per segon cop el Tribunal Suprem denega la llibertat sollicitada pels processats per rebellió Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell Segons el tribunal, la sentència del jutge de Schleswig-Holstein que descarta rebellió per al president Puigdemont no té cap incidència El mateix dia, els consellers empresonats Rull, Romeva i Bassa se sumen a la petició de Junqueras, Sànchez i Cuixart perquè el grup de detencions arbitràries de l'ONU es pronunciï sobre el seu cas
Josep Rosich Rubiera
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí la Federació Catalana de Futbol en dues etapes 1919-20 i 1926-29 i fou el seu representant a la federació espanyola els anys trenta Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1923-24 La dècada de 1920 també fou tresorer de la federació espanyola i, com a membre del seu comitè nacional, exercí provisionalment de seleccionador estatal en un partit contra Àustria celebrat al camp de les Corts 1924 Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit de la natació Joaquim Rosich Rubiera
Thais Soha-Escolar Ela

Thais Soha-Escolar Ela
FEDERACIÓ CATALANA DE GIMNÀSTICA
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Entrenà al Club Gimnàstic Mataró, al CAR de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant Adrià de Besòs Guanyà la Copa d’Espanya 2005 i el Memorial Joaquim Blume 2005, 2006 Després d’una breu retirada 2007-09, tornà a l’elit i aconseguí una segona posició en l’exercici de paralleles del Campionat d’Espanya 2011 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Mediterranis 2005, diferents Campionats del Món i d’Europa, i Copes del Món També formà part de la selecció catalana
Federació Comunista Catalanobalear
Història
Organització política de caràcter comunista constituïda a la tardor del 1924 pel grup de sindicalistes revolucionaris agrupats entorn del setmanari «La Batalla» i que formà, fins el 1930, l’organització regional del Partido Comunista de España.
Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”
Pasqual Camps i Gallego
Música
Violinista.
Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina