Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
coma de la Paül
Coma de la vall de Benasc, dins el municipi de Benasc (Ribagorça), al vessant N del massís de Posets, prop del límit amb la vall de Gistain.
Al sector més alt hi ha la gelera de la Paül , l’aigua de la qual s’escola dins el 'güele’ de la Paül , 350 m damunt el llit del riu d’Estós
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…
estany Negre de Peguera
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats (Espot), inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici
.
Situat a 2 325 m alt, hom ha elevat una presa al NE 2 370 m alt que facilita l’embassament útil de 12 hm 3 La profunditat és de 69 m Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del NE, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5
Tres Sorores
Massís del Pirineu axial (Pirineu aragonès), constituït per tres pics (d’on li ve el nom): el Marboré (3.099 m), el Cilindre (3.328) i el Mont Perdut.
Carcí
Territori de la Guiena, Occitània, a la vora oriental del Massís Central, que comprèn els departaments francesos de l’Òlt i part del de Tarn i Garona.
L’Alt Carcí comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses les seves poblacions més importants són Càors, capital del Carcí, i Fijac El Baix Carcí és drenat pels cursos inferiors de l’Avairon i del Tarn i és format per plataformes estretes que separen valls paralleles les principals poblacions són Montalban i Moissac L’agricultura és la principal activitat econòmica blat, blat de moro, patates, vinya, fruites Habitat en època preromana pels cadurcs, passà posteriorment sota el domini romà, visigot i franc Al segle X es convertí en…
Campdàsens
Despoblat
Despoblat (i antiga quadra) del municipi de Sitges situat a 230 m alt., damunt una antiga superfície d’erosió, en els terrenys cretacis del massís de Garraf.
roca Blanca
Cim
Cim (2 682 m) del massís que separa la capçalera de la vall d’Àneu del pla de Beret, al terme d’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà).
roca d’Auró
Cim
Cim dels rasos de Peguera (1989 m) situat al S del massís, damunt el coll de la Creu de Campllong, al municipi de Castellar del Riu (Berguedà).
roc d’Aude
Cim
Cim (2 377 m alt) del massís del Carlit, al Capcir, dins el terme dels Angles, entre l’estany de la Bullosa i la vall de Lladura.
Domina l' estany d’Aude , on neix l'Aude
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina