Resultats de la cerca

Es graduà en matemàtiques i enginyeria elèctrica a la Universitat de Michigan 1936, i posteriorment amplià estudis al MIT, on es doctorà en matemàtiques 1940 i collaborà amb Vannevar Bush en l’estudi de l’aplicació de l’àlgebra de Boole a la commutació de circuits elèctrics Compaginà la recercà als Bell Laboratories 1941-72, on durant la Segona Guerra Mundial treballà en criptografia i el desenvolupament de sistemes antimíssils, i la docència al MIT 1958-78 És el creador de la moderna teoria de la informació , basada en el dígit binari bit com a unitat elemental d’informació En la seva obra…

Senador 1830, el 1833 s’afilià al partit liberal Fou governador de l’estat de Nova York 1838-43 i, des del 1839, senador federal Al congrés fou el cap dels antisclavistes Ingressà al partit republicà 1855, del qual fou un dels dirigents principals fins el 1860 Ocupà la secretaria d’estat 1861-69

Fou professor d’història de l’Institute for Advanced Study, de Princeton Nova Jersey, i catedràtic de les universitats de Boston, Columbia, Pennsilvània i Wisconsin Especialitzat en història de la Grècia medieval, publicà Catalan Domination of Athens, 1311-1388 1948, reeditat el 1975, The Catalans in Greece traduït al castellà el 1975, Athens in the Middle Ages 1975, i The Papacy and the Levant, 1204-1571 1976-1984 Escriví articles en revistes especialitzades i fou director de l’extensa obra History of the Crusades 1955-1990 Fou membre de l’American Philosophical Society i des…

Amplià estudis amb EBloch, del qual esdevingué ajudant 1921-25 La seva obra acull els principals corrents del s XX, especialment Stravinskij Cal esmentar les seves òperes The Trial of Lucullus 1947 i Moctezuma 1941-63, vuit simfonies i l’obra coral Turn, O Liberated 1943

Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971

Professor, des del 1910, a la Universitat de Standford, és conegut pels seus estudis sobre psicologia diferencial i, dintre aquesta especialitat, sobre la intelligència de l’infant superdotat Publicà 1916 el primer test important d’intelligència als EUA, el qual, anomenat Stanford-Binet, consistia en una revisió de l’escala d’intelligència d’ABinet i ThSimon Hi introduí el terme quocient intellectual i, amb la collaboració de MAMerrill, en publicà una nova revisió el 1937 Obres The Measurement of Intelligence 1916 i Genetic Studies of Genius en cinc volums, 1926-59

Membre del partit republicà, exercí diversos càrrecs a l’administració de ThRoosevelt i fou elegit president dels EUA 1909-13 Impulsà una política netament conservadora La seva voluntat d’ésser reelegit provocà una escissió en el partit republicà, i fou derrotat per Wilson 1912 Fou president del Tribunal Suprem 1921

Fill del president William HTaft i membre destacat del sector més conservador del partit republicà, fou senador per Ohio 1938, 1944 i 1950 Malgrat l’oposició dels sindicats, aconseguí l’aprovació de la llei Taft-Hartley 1947, que limita la llibertat sindical i el dret de vaga, ja que dóna poders al president per a suspendre una vaga durant 80 dies

Bon divulgador del pensament marxista, publicà treballs sobre el desenvolupament del mode de producció capitalista i la transició al socialisme Editor de la Monthly Review i collaborador de l' American Economic Review Treballà sovint amb Paul ABaran i amb Harry Magdoff i participà en discussions amb Bettelheim Són obres seves The Theory of Capitalist Development Principles of Marxian Political Economy 1942, Cuba Anatomy of a Revolution 1960, amb LHuberman, The Present as History 1968, Modern Capitalism and Other Essays 1972, amb Baran i Magdoff, Paul ABaran A Collective Portrait…

Descobrí el monofosfat cíclic d’adenosina AMPc i demostrà el seu paper en el mecanisme d’acció química de les hormones teoria del segon missatger l’hormona primer missatger activa el sistema d’adenilciclasa de la superfície cellular això determina la producció d’AMPc a l’interior, el qual segon missatger activa l’enzim responsable de l’efecte final Rebé el premi Nobel de medicina el 1971