Resultats de la cerca
Es mostren 1646 resultats
coma de Tristaina
Vista parcial del circ lacustre dels estanys de Tristaina amb l'estany del Mig a primer terme (Andorra)
© Fototeca.cat
Coma
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, dins la parròquia d’Ordino (Andorra), formada al vessant meridional del pic de Tristaina
(2 879 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa Andorra d’Occitània.
La coma és centrada pels estanys de Tristaina , l’emissari dels quals, el riu de Tristaina , s’uneix al Serrat amb el Rialb per formar la ribera d’Ordino poc més avall dels estanys, al pla de Rat, rep, per la dreta, el barranc de Rat
moixina
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels escil·liorínids, d’1,5 m de llargada màxima, de color gris amb grans taques brunes al dors.
Es caracteritza per una sèrie d’escates de perfil serrat al peduncle caudal i per la cavitat bucal, de color negre És ovípar i habita als fons fangosos pregons, fins a 1 000 m, on s’alimenta de petits peixos i crustacis És comú a la Mediterrània
Albert Donnezan
Metge i investigador, director de la secció de ciències de la Societat Agrícola, Científica i Literària del Rosselló, de la qual fou president (1905-14).
Excavà el serrat d’en Vaquer, a partir del 1887, on descobrí la tortuga gegantina que rebé el nom de Testudo perpiniana, i publicà les seves descobertes als butlletins de la SACL 1885, 1890, 1891, 1893, etc i de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences 1894
Toralla
El petit poble de Toralla (Conca de Dalt, Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 de l’antic municipi de Toralla i Serradell, del qual n’era cap.
És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel N, la vall d’Erinyà i, pel S, la vall del barranc de Mascarell De la seva església parroquial Santa Maria depenen la de Torallola i l’ermita de Sant Salvador La jurisdicció era del comte de Pallars
Santa Creu d’Estaís (Espot)
Art romànic
L’única referència documental que coneixem d’aquesta església, totalment aterrada, que es trobava al cap d’un serrat al sud del poble d’Estaís, és en unes afrontacions d’uns béns que el comte Artau I donà al monestir de Gerri, l’any 1082, on s’esmenta l’església de Santa Creu d’Estaís
coma de Morrano
La coma de Morrano
© Fototeca.cat
Coma de la vall de Boí, per on circula el barranc de Morrano, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), tributària de la vall de Sant Nicolau per l’esquerra.
És separada de la vall Fosca terme de la Torre de Cabdella per una línia de crestes, des de la pala de Dellui al pic de Nairolo, el collada de Morrano 2631 m alt i el serrat de Reguera A la capçalera hi ha els estanys de Morrano Major, Xic, de la Ribera i de la Collada
puig d’Olena
Vista del puig d’Olena, amb el santuari a Puigdolena a l’esquerra i el Serrat al peu de la muntanya (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Muntanya
Muntanya de 823 m del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Prop hi ha situat l’antic sanatori de Puigdolena
serra del Castellar
Fortificació de la Serra de Castellar. Al llarg d’unes roques que hi ha a la carena del serrat, es veuen restes de diferents construccions: una torre i un cos annex a aquesta torre
© Fototeca.cat
Collbeix
Serrat dels municipis del Montmell (Baix Penedès) i Vila-rodona (Alt Camp).
el Lledó de Sobrerroca
Aspecte del mas del Lledó de Sobrerroca
© CIC-Moià
Masia
Mas del municipi de Balsareny (Bages), als peus del serrat del Lledó.