Resultats de la cerca

Inspector de manufactures a Lió, hi organitzà un club jacobí Més tard es féu girondí i fou ministre de l’interior 1792 Després del triomf jacobí fugí a Normandia, on se suïcidà en assabentar-se de l’execució, a mans dels jacobins, de la seva muller, Jeanne-Marie Roland de la Platière París 1754 — 1793, de nom de família Jeanne Manon Philipon, la qual havia collaborat activament amb ell

Del 1932 al 1957 fou recollector i més tard conservador d’artròpodes del Museu de Zoologia de Barcelona Professor de l’Escola Superior d’Agricultura Especialista en himenòpters, té dedicades algunes espècies d’insectes d’aquest ordre És autor, entre altres treballs, de Les zoocecídies de les plantes de Catalunya 1936, extensa monografia de les cassanelles catalanes i de Zoocecidias de la Península Ibérica, I Cynipidae g/> Neuroterus 1956

Espia 1809 del conseller d’estat, baró de Pasquier, més tard fou cap d’una brigada de policia formada per antics presidiaris Abandonà el cos el 1827, i hi reingressà el 1832, però en fou foragitat per instigació al robatori Participà en la revolució del 1848, al costat de Lamartine, del qual, però, no obtingué cap càrrec Les seves memòries 1828 inspiraren Balzac, sobretot en Vautrin Morí en la pobresa

Residí uns quants anys prop de Toledo amb la seva família, des d’on, a partir del 1879, envià collaboracions a l’ Avenir du Cantal Installat més tard a Orlhac, es dedicà intensament a cantar el seu país i la seva gent, dintre l’esperit del felibritge És autor dels reculls Flour de Brousso 1896 i Jous la Cluchado 1909 Publicà també un recull en francès, En plein air 1900

Estudià tenidoria de llibres a Madrid, però deixà els estudis per dedicar-se a la tauromàquia El març del 1914 es presentà a Aranjuez com a matador El 1923, quan anava a prendre l’alternativa a Barcelona, sofrí un accident greu la prengué uns quants mesos més tard de mans d’Antonio Márquez, a Barcelona Assolí una fama notable per les seves estocades Actuà fins la dècada de 1940

Educat a Oxford, anà més tard a Londres, on estudià dret Retirat al seu poble, exercí la medicina Pertanyent al grup dels poetes metafísics, la influència de GHerbert fou decisiva en l’evolució de la seva poesia, que es tornà profundament religiosa Cal destacar-ne Poems 1646, Silex scintillans 1650, Olor iscanus 1651 i Thalia rediviva 1678, i en prosa, The mount of Olives 1652 i Flores solitudinis 1654

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera

Inventà un procediment per a fabricar patens de cotó S'associà amb un fabricant tèxtil de Capellades i, més tard, s’establí a Barcelona, on portà a la pràctica invents seus, com un procediment per a fabricar teles de Vichy amb teler mecànic, un altre per a fer arrissats, etc, alguns dels quals hagué de defensar d’imitacions mitjançant plets llargs i enutjosos Fundà institucions benèfiques al seu poble natal

Els anys trenta actuà en el ballet rus de Montecarlo, on interpretà Cotillon i Concurrence , obres coreogràfiques de G Balanchin Més tard dansà a l’Opéra de París i a San Francisco Entre les seves interpretacions destaquen Giselle , Le lac des cygnes i El sombrero de tres picos Actuà en alguns films Days of Glory , 1944 Invitation to the Dance , 1956 The private Life of Sherlock Homes , 1970, etc

L’any 1796 debutà com a pianista, i més tard fundà la pròpia escola de música Les seves composicions s’adscriuen al Romanticisme musical, en especial les sonates per a piano, els dos concerts, les variacions i diverses peces amb la denominació d' Allegri di bravura Compongué música de cambra, tres simfonies i una obertura, nombrosos lieder txecs i italians i altres sobre texts de Goethe, Schiller i Puškin