Resultats de la cerca
Es mostren 8136 resultats
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Dídac Mas
Filosofia
Filòsof.
Estudià arts i teologia a la Universitat de València El 1574 ingressà al convent dominicà de Salamanca El 1582 restà afiliat al convent valencià i es graduà en arts a la universitat i dictà dos cursos de filosofia en 1586-87 Commentaria in VIII libros Physicorum , 1599, 1618 El 1589 li fou adjudicada la càtedra de teologia a la universitat, que regentà fins a la mort Entre les seves obres figuren Methaphysica disputatio de ente 1587, 1623, Commentaria in Porphyrium, in universam Aristotelis logicam 1592, 1617 —citats per Cervantes al Quixot —, diverses biografies de sants i personatges…
Benet Josep Nebot i Pérez
Gramàtica
Gramàtic.
Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 havent ingressat al cos d’arxivers 1890, fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a Revista de Castellón i en altres periòdics Fou autor del drama Les companyies 1887, de diversos poemes i de les narracions Cándido García 1900 i Historietas novelescas 1900 Publicà Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en què, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposava pintoresques solucions…
Manuel Calduch i Almela
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes dels Columbrets, publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria
Manuel Benedito i Calzada
Història
Advocat i polític.
Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia
Ferran Bosch i Tortajada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor, més conegut per Bosc.
Es naturalitzà nord-americà el 1960 De formació autodidàctica, fou illustrador a l’Editorial Molino, de Barcelona, a la revista El hogar y la moda , etc El 1936 anà a París, on treballà a Vogue i en altres revistes com a dissenyador de modes el 1946 s’establí als EUA, on collaborà al Harper's Bazar i es dedicà a la pintura Es caracteritzà per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics, d’arabesc fi i sofisticat, com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves
Sergi Moliner Ribelles
Atletisme
Atleta.
Membre del Club Natació Barcelona, quan encara estava en edat júnior, es proclamà campió de Catalunya de llançament de pes 1990 Aquell mateix any participà en el Mundial júnior
Josep Orient
Pintura
Pintor.
Fou pintor i veedor de la ciutat de València Féu retrats com el de Domènec Sarrió 1679, ajuntament de València i diverses obres religioses per a esglésies de València, Torreblanca i Borriana, entre altres llocs
Reynaldo dos Santos
Art
Historiador de l’art i metge portuguès.
Inicià tècniques de cirurgia vascular i en publicà nombrosos treballs Estudià l’art portuguès del s XV —especialment Nuno Gonçalves—, l’estil manuelí i l’escultura, l’orfebreria i la ceràmica del seu país Entre altres obres, és autor de la important síntesi Arte portugués Fou l’ànima de la revista Colóquio , director de les Acadèmies de Ciències i de Belles Arts de Lisboa i acadèmic d’honor de la de San Fernando de Madrid
Josep Maria Rubert i Candau
Filosofia
Filòsof.
Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina