Resultats de la cerca
Es mostren 395915 resultats
raval Roig
Barri
Barri d’Oriola (Baix Segura), a l’W de la ciutat, enfront de l’antiga porta de Múrcia, al peu de la muntanya del castell.
Hi ha l’antic convent de caputxins
raval Roig
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), un dels més característics de la ciutat antiga, al vessant sud-oriental del Bemacantil; el carrer principal es troba damunt la muralla feta fer per Felip III i domina la platja del Postiguet, entre l’antic Portal Nou i l’església del Socors.
Era, originàriament, un barri de pescadors
hostal Roig
Hostal
Hostal del municipi de Gavet de la Conca, dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà), al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou.
És a 1 093 m alt, al sud de Mata-solana Dins el gran recinte hi ha les ruïnes d’una església romànica de Santa Anna S'hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre
cap Roig
Promontori ( puig des cap Roig
, 122 m alt.) de l’illa d’Eivissa, al seu extrem oriental, davant l’illa de Tagomago.
Pertany al municipi de Santa Eulària des Riu
cap Roig
Cap
Cap de la costa meridional del País Valencià, dins el municipi d’Oriola (Baix Segura), entre la punta Prima i la punta de la Foradada.
cap Roig
Cap
Cap de la costa del Baix Ebre, dins el terme del Perelló, que tanca per llevant el port del Fangar.
Hi havia hagut l’antiga torre de Cap Roig , de defensa de la costa
cap Roig
Cap
Cap de la Costa Brava, al límit entre els termes de Palafrugell (N) i Mont-ras (S).
S'hi troba la possessió de Cap-roig , amb notables jardins
cala Roig
Cala
Cala de l’illa d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, a ponent de la badia de Portmany, entre la punta de sa Torre i el cap de la Bassa.
Roi Et
Divisió administrativa
Changwat de Tailàndia.
La capital és Roi Et 35 067 h est 1993
la Roia de Mollàs
Cim
Cim (2 658 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, a la capçalera del riu de Tavascan.