Resultats de la cerca

Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc  Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme tenebrós i personal —hom l’ha…

El seu local disposa sovint de sales de lectura, de joc, de billar o de festes Es difongueren a Europa des de mitjan s XIX seguint el model dels clubs anglesos el fet de pertànyer llurs socis a un determinat grup social o professional o a una mateixa tendència política motivà sovint l’aparició de més d’un casino en una mateixa població casino agrícola, casino militar, casino dels senyors, casino liberal, casino republicà Als Països Catalans han destacat el Casino Balear 1841, el Casino Gerundense 1845, el Casino Barcelonès 1845, el Casino Mercantil Barcelonès, el Casino Aliança del Poblenou…

Anomenats també serrallers, formaren gremis propis a partir de les corporacions de ferrers A Barcelona, el 1380, es formà una confraria de ferrers manyans , que s’organitzà a l’inici del segle XV i rebé ordinacions el 1538 i el 1708 Comprenia també els oficis d’agullers i d’armers Al segle XVIII el gremi experimentà un notable creixement i estengué les activitats a la fabricació de maquinària tèxtil A la majoria de les ciutats formaven part dels grans gremis d’oficis metallúrgics elois, que en general eren dirigits pels ferrers Els manyans apareixen com a capdavanters de les confederacions…

Ha centrat la seva investigació en la història local i la toponímia de Mancor de la Vall També ha collaborat en l’elaboració d’una bibliografia d’Inca, a més d’algun estudi sobre art i arquitectura islàmics a la comarca Entre les seves obres destaquen Arte árabe en Mallorca 1948, Mancor del Valle 50 años de vida municipal 1925-1975 1975, Mancor de la Vall carrers i places 1981, Aproximació a la bibliografia d’Inca Inca 1974-1980 1980, Mancor de la Vall imatges del passat 1986, Monografia de l’església de Sant Joan Baptista de Mancor de la Vall 1988, “Transcripció literal d’alguns documents…

S’inicià en natació i waterpolo al CN Montjuïc Posteriorment practicà el triatló a l’Excellent Center, Tri-Alandalus de Mijas, CN Reus Ploms, Aquaslava Deporinter i Fasttriatlón Accedí a la Residència Blume, on entrenà amb el tècnic Joan Mayoral, i al CAR de Sant Cugat, amb Ivo Clotet Fou subcampió d’Europa de duatló en categoria júnior 2003 i de triatló per equips en sub-23 2006 En categoria sènior fou medalla de bronze al Campionat d’Espanya de triatló 2008 i guanyà triatlons com el de València 2008, 2009, Alacant 2011 o Mataró 2012 En biatló, guanyà la Copa del Món de Venècia…

Formada al Club Atletisme Vilanova, posteriorment competí amb el Club Atletisme Sitges, el CN Reus Ploms, el FC Barcelona, l’equip Nike i el València Terra i Mar Guanyà sis Campionats d’Espanya en la prova dels 100 m llisos 1995, 1997, 2000-03 i onze consecutius en 60 m llisos 1995-2005, i sis Campionats de Catalunya de 100 m llisos 1991, 1993, 1996, 1999, 2001, 2002 i deu en 60 m llisos 1992, 1994, 1996, 1997, 1999, 2001-05 Baté el rècord d’Espanya de relleus 4 × 100 m amb una marca de 43,78 s Formà part de la selecció espanyola en 41 ocasions Aconseguí la medalla d’or en la…

Jugà a l’Sferic de Terrassa, club on començà d’entrenador el 1965 Després d’anar al Mollet i al Ripollet, la temporada 1976-77 tornà al club de Terrassa, amb el qual debutà com a tècnic a la divisió d’honor Posteriorment entrenà el Sentmenat 1982-83, el Tordera 1983-86, 1990-91, l’Igualada 1986-90 i el Vilafranca 1991-93, sempre a la màxima categoria Amb el Sentmenat fou subcampió d’Europa 1983, amb el Tordera guanyà la Copa de la CERS 1986 i amb l’Igualada, fou campió de Lliga i subcampió de la Copa del Rei 1989 La temporada 1993-94 la començà al Cambrils, a primera divisió, i l’acabà al…

Jugà de davanter i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona, des d’on passà al Vilafranca Després, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1964-68 i la temporada 1968-69 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà en la final del Trofeu Joan Gamper, en què marcà 2 gols contra el Flamengo 5-4 Disputà 31 partits i marcà 16 gols amb l’equip blaugrana En la temporada 1969-70 retornà al Sabadell i hi milità fins l’edició 1974-75 Sumant les dues etapes, amb el Sabadell disputà 179 partits oficials i marcà 47 gols Finalitzà la seva trajectòria en el Reus 1975-77 Entrenà a l’escola…

Es proposava de “defensar en primer terme l’organització republicana i autonomista de l’Estat” Constituí la secció catalana d’Izquierda Republicana El seu Comitè Executiu era format per Faustí Ballvé, Brauli Solsona, Ramon Nogués i Biset i Ramon Noguer i Comet El 1936 resultaren elegits diputats Marcellí Domingo, Ballvé i Nogués, integrats en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya Tingué una secció juvenil presidida per Antoni López L’òrgan de premsa fou El Conseqüent de Reus Després de la Guerra Civil, sota la presidència de Ballvé, el partit es reorganitzà a Mèxic, on…

Després d’haver estudiat a Reus i a Vic, amplià estudis a Barcelona amb el pianista Nogués Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix al Collegi Valldemia Fou mestre de la família del primer comte de Güell Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona Escriví quatre breus òperes escolars, l’òpera Julio César i el drama líric Garraf Compongué l’oratori Santa Isabel de Hungría , per a quatre cors, orquestra i orgue, una missa de rèquiem per a veus i orquestra, Epitalami , per a orquestra i orgues, obres de música de cambra i peces per a…