Resultats de la cerca
Es mostren 102501 resultats
Dhaulāgiri
Àsia La vall de Kali Gandaki amb el Dhaulāgiri (8.172 m) al fons
© Fototeca.cat
Massís
Massís de l’Himàlaia, al Nepal.
El cim culminant n’és el Dhaulāgiri I 8167 m, coronat per primera vegada el 1960 per una expedició austrosuïssa liderada per Max Eiselin i formada també per Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji Els altres pics destacats que conformen el massís són el Dhaulāgiri II 7751 m, el Dhaulāgiri III 7715 m, el Dhaulāgiri IV 7661 m, el Dhaulāgiri V 7618 m i el Dhaulāgiri VI 7268 m Una expedició catalanonavarresa, en la qual participà l’alpinista català Jordi Pons juntament amb els bascos Iñaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, n’…
Sicília
Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Rius
Paisatge muntanyòs del Pallars Sobira, amb un primer pla de l’estany de Rius
© Fototeca.cat
Coma de la Vall d’Aran, dins el municipi de Salardú, capçalera del riu de Valarties.
Davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri 3015 m alt, el pic de la canal de Rius 2813 m, la mola Gran 2881 m —al límit amb l’Alta Ribagorça—, el pic de Conangles 2748 m, el tuc de Samaera 2645 m, el mall de Rius o malls d’Es Corbes de Rius 2628 m i la tuca de Betren 2526 m Al capdamunt hi ha l' estany Tòrt de Rius i l' estany de Rius 2300 m alt, dels més exteriors de la Vall d’Aran, l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després arriu de Valarties Es comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius 2315 m alt
Florència
Vista de Florència, amb la Piazza della Signoria i el Palazzo Vecchio
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Toscana i de la província de Florència, Itàlia, en una ampla plana al·luvial al peu dels darrers contraforts de la cadena subapenina, a la vora dreta de l’Arno.
Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…
orsa
secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a la quilla
Joaquim Vancells i Vieta
Garbes amb la ciutat al fons (1920), oli sobre tela de Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura…
foia de Castalla
Panoràmica de la foia de Castalla amb la serra de la penya Roja al fons
© Fototeca.cat
Vall de l’Alcoià que comprèn els municipis de Castalla, Ibi, Onil i Tibi.
Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són nummulítiques, mentre…
el Montgrí
Vista del massís del Montgrí, amb les restes del Mas Reguinell
© Vincent van Zeijst
Massís
Massís calcari, vora la costa, que separa l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí…
Verona
Verona El pont Scaligero, sobre l’Adige, amb la torre del Castelvecchio
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles És també un important nus de comunicacions Població d’origen celta, fou colònia romana 89 aC i municipi 49 aC Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards 568 i pels francs 774, que la convertiren en capital d’una marca…
Francesc Gimeno i Arasa
Autoretrat amb boina, 1917
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom…