Resultats de la cerca

Fou governador de Massachusetts 1918 En les eleccions del 1920 arribà a la vicepresidència amb Harding, i el succeí quan morí 1923 Candidat republicà el 1924, obtingué una àmplia majoria sobre el demòcrata John WDavis En un període de reactivació industrial, preconitzà la no-ingerència en els afers de les grans companyies i la reducció fiscal i de pressuposts A l’exterior, continuà la ingerència politicoeconòmica a l’Amèrica Llatina Nomenà la comissió que elaborà el pla Dawes

Entre el 1586 i el 1588, seguint l’exemple de Drake, féu el tercer viatge entorn del món sortí de Plymouth amb 3 vaixells, costejà la Patagònia on descobrí Port Desire, travessà l’estret de Magallanes i, després de saquejar els establiments castellans i capturar diversos vaixells de les costes llatinoamericanes del Pacífic, arribà a Filipines i a Java i tornà pel cap de Bona Esperança al lloc de sortida Morí en intentar una nova expedició entorn del món

Vers el 1821 anà a París, on ingressà en la companyia de Manuel de Pópolo Vicente García, amb la qual recorregué l’Amèrica del Nord Cantà a Nova York, però assolí molt més èxit com a guitarrista, i abandonà el cant Actuà amb fortuna a Londres, París —on conegué Rossini, Victor Hugo, Paganini, etc—, Malta, Egipte, etc Féu concerts a Barcelona 1833 i a València, on arribà després d’un naufragi, i s’establí a París

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà

Vinculat al Club Deportiu Terrassa Hockey, arribà a capitanejar l’equip que guanyà onze Campionats de Catalunya consecutius 1940-50 i diverses edicions de la Copa del Generalísimo Formà part de la selecció espanyola, però no participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 per motius professionals Un cop retirat, fou entrenador i director tècnic del club vallesà 1957-61, que presidí 1973-83 Durant la tasca directiva promogué la construcció de les installacions esportives de les Pedritxes

Fou fundat el 1911 com a Agrupació Esportiva Castellar El 1953 es fusionà amb la Unió Esportiva Tolrà per constituir l’actual Unió Esportiva Castellar L’equip arribà a preferent territorial i la temporada 2013-14 jugava a segona catalana El seu terreny de joc és el camp municipal de Pepín Valls Té un altre equip amateur i un ampli planter de futbol de base, a més d’un equip de veterans i una secció de futbol femení

S’inicià en un equip mixt en el Club Hoquei Palafrugell, anà al Club Hoquei Cassà i arribà al Club Hoqui Girona, amb el qual debutà amb l’equip absolut a la màxima categoria Guanyà una Lliga Catalana 2010 i fou dues vegades subcampiona de la Copa d’Europa 2012, 2013 i una de l’OK Lliga 2012 També jugà amb la selecció catalana i l’espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa sub-19 2009

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

Arribà a Catalunya el 1931, i a partir del 1941 dedicà gran part de les seves estones lliures als coloms S’afilià a la Societat de les Roquetes i participà en concursos de coloms esportius, en els quals destacà un dels seus mascles, anomenat “Chico” Collaborà amb la Federació Catalana de Coloms Esportius fins el 1985 També feu d’inspector d’àmbit estatal, comprovava la legalitat dels coloms Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Arribà al FC Barcelona 2002-08 procedent del Montpeller com un dels millors laterals del món Amb el Barça guanyà una Copa d’Europa 2005, dues Lligues 2003, 2006, dues Copes del Rei 2004, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2003, 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 2004 i una Copa EHF 2003 També conquerí tres Lligues dels Pirineus 2004, 2006, 2007 Amb la selecció francesa ha estat campió olímpic 2008, mundial 2001, 2009, 2011 i d’Europa 2006, 2010