Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
cocodril palustre
Cocodril palustre
Tim Ellis (CC BY-NC 2.0)
Herpetologia
Cocodril, de la família dels crocodílids, que ateny poc més de 5 m de longitud; el cap no és rugós, i és un animal força agressiu.
És asiàtic, i viu en els rius i zones pantanoses de l’Índia, Sri Lanka, Birmània, etc
clavell de trenta
Clavell de trenta
V.S. Volkotrub (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, oriünda de la Xina i del Japó, que té una alçària de 15 a 40 cm; és de fulles lanceolades i flors simples o dobles, rosades o violades, diversament clapejades.
Cal destacar-ne la varietat heddervigi , de flors generalment dobles i fulles glauques, i la varietat laciniatus , de pètals laciniats Hom n'efectua la sembra pel març o l’abril, en planter, i en transplanta els plançons pel maig o el juny
clavell de pom
Clavell de pom
Erick Munro (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles lanceolades i breument peciolades i de flors vermelles o porprades, amb cinc pètals lleugerament dentats i un calicle d’esquames ovades i arestades.
Les flors són agrupades en glomèruls multiflors guarnits amb bràctees llargues i reflexes Creix en prats i boscs dels Pirineus També és planta de jardí, molt estesa i amb moltes cultivars Les seves flors, tallades, gaudeixen de molta estima
clavell d’agost
Clavell d’agost
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de 60 a 90 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb els folíols serrats i flors de color groc o ataronjat i d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars el peduncle dels quals és inflat vers la part alta.
Els clavells d’agost són molt decoratius i tenen molta anomenada en jardineria Floreixen del juliol al setembre
cotxa blava
Cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa
cuc de farina
Cuc de farina
Mnolf (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del coleòpter Tenebrio molitor, molt comú als molins de farina, de la qual s’alimenta.
cua de rata
Cua de rata
Franz Xaver (cc-by-sa)
Botànica
Herba perenne, de la família de les gramínies, amb rizoma cespitós, tija prima, dreta, lluent, de 20 a 70 cm, i espiga cilíndrica de 3 a 15 cm.
Es fa en pastures, vores de camins humits, etc
crosta de soca
Crosta de soca
jasana (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet coriaci, de la família de les poliporàcies, format per barrets de 2 a 4 cm de diàmetre, nombrosos, aplanats, soldats entre ells o superposats, negrosos i pubescents per sobre, i amb poms primerament blancs i després cendrosos, que viu sobre troncs en descomposició.
Paris
Carrer de Paris
David Wilson (CC BY 2.0)