Resultats de la cerca

S’inicià a l’equip de Tortosa, on jugà durant quatre temporades 1954-58 Després passà per l’Hèrcules 1958-59, el Centre d’Esports Sabadell, el Club Esportiu Europa i la Unió Esportiva Lleida 1959-60, abans d’incorporar-se al Futbol Club Barcelona, encara que no jugà cap partit Fou cedit a diversos equips, com el Racing de Santander 1960-61 on debutà a primera divisió i jugà 25 partits al Real Zaragoza 1961-62, Còrdova 1962-63, Múrcia 1963-64 i a l’Atlético de Madrid 1964-65 Acabà la seva carrera esportiva al CD Benicarló

Inicià la seva carrera com a company del pilot Oriol Gómez, amb qui guanyà el Campionat d’Espanya de Rallis d’Asfalt 1994, títol que repetí amb Jesús Puras, com a equip oficial de Citroën 1999, 2000 El 2003 copilotà per primera vegada Carlos Sainz, amb qui continuà durant tres anys, en el Mundial de Rallis, fins que el pilot madrileny es retirà Llavors passà a ser el copilot titular de Dani Sordo, amb qui compartí cotxe en el Campionat del Món fins el 2009 El 2010 passà a ser el copilot de l’andorrà Albert Llovera

S’inicià a l’escola Santa Clara i destacà en totes les categories en la modalitat de floret Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campiona d’Espanya per equips 1989, 1990, 1991, 1994 i campiona de Catalunya individual 1993 El 1991 disputà la Universíada i el Campionat del Món amb la selecció espanyola Tot i desenvolupar tota la carrera esgrimística com a floretista, els anys 1995 i 1996 guanyà les dues primeres edicions del Master de Catalunya d’espasa femenina Com a tiradora es retirà l’any 1997 És àrbitra estatal d’espasa, floret i sabre

A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana

Tota la seva carrera estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, primer amb Miquel Consegal d’entrenador i les tres últimes temporades amb Miquel Àngel Torralba Encara en edat júnior, guanyà el primer títol estatal absolut en llançament de disc 1977, guardó que tornà a aconseguir tres anys després 1980 En Campionats de Catalunya assolí tres títols un de pes 1979 i dos de disc 1979, 1984 Fou internacional deu vegades Participà en la Copa d’Europa amb la selecció estatal i també en els Campionats Iberoamericans de Barcelona 1983, tot i que fora de concurs

Defensa central, desenvolupà la seva carrera al Newell’s Old Boys argentí, a l’Atlético de Madrid i a l’Espanyol Amb l’equip madrileny 1959-69 guanyà una Lliga, tres Copes i una Recopa La temporada 1969-70 fitxà per l’Espanyol, que estava a segona divisió i ascendí a primera aquella temporada També hi jugà l’edició 1970-71 i en les dues campanyes disputà 45 partits de Lliga i marcà 2 gols Guanyà la Copa Amèrica amb la selecció argentina 1959 Com a entrenador ha estat considerat el formador de jugadors més prestigiós de l’Argentina

Formada al Club Natació Santa Eulàlia, el 1988 passà al Club Esportiu Mediterrani, on feu tota la carrera esportiva Conquerí nou Lligues de primera divisió 1990, 1992-99 i quatre Copes de la Reina 1997-2000, i participà en una final de la Copa de la LEN 2002 Jugà 96 partits amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa i un Campionat del Món 1998 Té les medalles de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1994, argent 1995 i or 1997, i la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1994

Treballà al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica, a la Foixarda, i posteriorment al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, preparant gimnastes entre els quals hi ha el doble campió olímpic Gervasi Deferr, al qual guià durant tota la carrera, i el també olímpic Andreu Vivó Fou director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica i jutge internacional Al febrer del 2010 es traslladà a Mèxic per dirigir la preparació dels gimnastes d’aquell país per als Jocs del 2012 Rebé la medalla al mèrit esportiu espanyola de bronze 2001, de plata 2006 i d’or 2009

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Com a tennista 1957-71, guanyà catorze torneigs de l’ATP i estigué entre els deu millors del món El 1972 s’installà a Barcelona En la tasca d’entrenador se’l reconeix com un dels creadors de l’estructura tennística espanyola Durant la seva carrera formà una quarantena de tennistes professionals, entre els quals cal destacar Emilio Sánchez Vicario, Sergi Casal, Ilie Nastasé, Juan Mónaco i Andy Murray Fou guardonat per l’ATP en dues ocasions com a millor entrenador de l’any Treballà a la Federació Espanyola de Tennis i a l’Acadèmia Sánchez-Casal