Resultats de la cerca
Es mostren 6959 resultats
sinaxari
Cristianisme
Llibre litúrgic bizantí que conté l’enumeració de les festes i dels oficis de cada dia, amb la indicació de les lectures bíbliques apropiades.
progressiu | progressiva
Gramàtica
Dit de la varietat de l’aspecte cursiu que presenta l’acció verbal en un desenrotllament creixent o decreixent: el dia es va aclarint.
vetlla al Santíssim
Cristianisme
Pràctica devocional consistent a pregar per hores o per torns davant el Santíssim, exposat o no al monument, tant de nit com de dia.
sobreestaria
Transports
Dret marítim
Cada dia que transcorre després de les (estaries normals d’un vaixell, ja per a atendre la càrrega o descàrrega, ja per altres motius.
postmadur | postmadura
Pediatria
Dit del nadó nascut després de quaranta-dues setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual de la mare.
També és anomenat hipermadur o nascut postterme
aniversari
Cristianisme
Ofici o missa que hom celebra en sufragi de l’ànima d’algun difunt el dia que fa l’any de la seva mort.
febre quartana
Patologia humana
Febre palúdica produïda pel Plasmodium malariae, en la qual els accessos febrils sobrevenen el quart dia i són separats per dos dies d’apirèxia.
Tità
Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
Oriamendi
Turó
Turó (131 m) al S de la ciutat de Sant Sebastià, actualment englobat dins l’eixample de la ciutat.
És conegut per la batalla guanyada pels carlins, manats per l’infant Sebastià, sobre les forces liberals entre elles les de la legió britànica de Lacy Evans, el 16 de març de 1837 Les operacions, inicialment favorables als liberals, s’iniciaren el dia 10 i tenien per objecte rompre la línia carlina que blocava Sant Sebastià Bé que aquest objectiu no fou aconseguit, la victòria carlina no tingué repercussions ulteriors importants La batalla donà el nom a l’himne homònim dels carlins