Resultats de la cerca

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

Fou una de les figures més importants del teatre castellà postromàntic i naturalista Debutà a Madrid el 1891 Actuà amb Emilio Mario, Ricardo Calvo, Enric Borràs, etc, i formà companyia amb el seu marit, el dramaturg Federico Oliver Estrenà i representà obres de Pérez Galdós i Benavente i féu una gran creació de la Nora d’Ibsen Casa de nines

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència

Nebot del també metge tortosí Gabriel Miró Estudià a Montpeller Primer metge de la cort de Bretanya i de la de França Autor d’un tractat de pediatria, De regimine infantum tractatus tres amplissimi 1544 El seu fill, Francesc Miró , es graduà també en medicina a Montpeller i a París i fou primer metge d’Enric II i de Carles IX de França

Fill petit del duc Ricard II, succeí el seu germà Ricard III S’enfrontà amb la noblesa feudal, especialment amb l’eclesiàstica, en fomentar la reforma del clergat a Normandia Feu costat a Enric I de França enfront del seu germà Robert a canvi del Vexin Francès Morí tornant d’un pelegrinatge a Terra Santa Fou pare del rei Guillem I d’Anglaterra

Format a l’escolania de la Mercè amb Joaquim Cassadó, estudià piano amb Enric Granados i cant amb Manuel Garcia El 1910 es traslladà a Buenos Aires, on fundà una escola de cant El 1917 tornà a Barcelona Escriví, entre altres obres, una missa de rèquiem, una barcarola per a piano i violí i la sarsuela La Bohème , ensems amb Joaquim Cassadó

Es formà com a violinista al Conservatori del Liceu Deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera, dirigí diferents cors L’any 1947 fou premiat el seu coral a sis veus Qui en fou el serrador per la Comissió Abat Oliba És autor de lieder i d’harmonitzacions de cançons tradicionals sardanes per a cobla i per a cor, cançons i poemes escènics

Bon coneixedor de la política del seu temps des del regnat de Joan II fins als Reis Catòlics, ho reflectí en les seves obres Crónica abreviada o Valeriana 1482, Memorial de diversas fazañas , sobre Enric IV, i Crónica de los Reyes Católicos Escriví també Epístolas , el Doctrinal de Príncipes , la Defensa de virtuosas mujeres , els Salmos penitenciales , en vers, etc

Intervingué activament en la guerra dels Cent Anys al servei d’Enric VI d’Anglaterra, que el nomenà comandant en cap de les tropes angleses, primer comte de Shrewsbury i mariscal de França Lluità després a Irlanda 1445-47, on ja havia estat anteriorment Tornà a França per defensar la Guiena la seva derrota i mort facilitaren la reconquesta francesa d’Aquitània