Resultats de la cerca

Fou creada el 1992, amb seu a la Garriga, per professors d’arts marcials, directors de clubs i esportistes de trajectòria reconeguda en les disciplines del taekwondo, hapkido, arts marcials xineses i esports de contacte full-contact, kick-boxing i semi-contact A més d’aquestes, també comprèn la disciplina del jeet kune do Des de la seva fundació és reconeguda per l’Euro Taekwondo Federation ETF i el Comitè Olímpic de Catalunya Té per objecte promoure l’estudi, la divulgació i la pràctica de totes les arts marcials Participa en competicions catalanes i internacionals Organitza…

Fundada oficialment l’any 2008, té el seu origen en la Unió Catalana de Kick-Boxing Aquesta última fou creada el 2002 per membres de l’Associació Kick-Boxing Muay-Thai Catalunya, fundada al seu torn l’any 1998 El seu primer president fou Joan Josep Albuixech Regula la pràctica d’esports de combat com el kick-boxing –amb set disciplines pròpies–, la boxa xinesa i la tailandesa Organitza diverses competicions celebrades a Catalunya, cursos i seminaris de formació, i té 37 clubs afiliats, 15 clubs adherits i 1096 esportistes federats 2009 Forma part de la International Sport…

Practicà diversos esports, com el rugbi amb l’Universitari, club amb el qual participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1928-36 També fou un entusiasta del motor, però l’any 1932 una greu caiguda en una prova al circuit de Montjuïc l’allunyà de la competició motociclista En automobilisme, guanyà dues vegades consecutives el Gran Premi de Tarragona i disputà diversos rallis com a copilot de Jaume Bähr Posteriorment es dedicà al cronometratge Amb el títol estatal, aconseguí el títol internacional de cronometrador de la Federació Internacional de Motociclisme…

Fundada el 1904, començà organitzant activitats socials, com conferències, exposicions de fotografia i excursions d’un sol dia El 1908 es creà la biblioteca i una secció de fotografia amb laboratori propi El 1911 alguns dels seus membres realitzaren la primera ascensió al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt Tres anys després s’inicià la publicació d’un butlletí social L’any 1922 es creà la secció d’esports de muntanya i al final de la dècada ja s’havien realitzat destacades ascensions als Pirineus i nombroses sortides d’escalada a Montserrat El 1931 es fusionà amb altres…

Fundat el 1921 amb el nom de Centre d’Esports de Roses, el primer president fou Primitiu Salamó i Dunjó El 1940 fou refundat per Pere Guitart i Sallés, que, sota el seu mandat, canvià la denominació del club per l’actual, i el 1978 es catalanitzà Els anys quaranta fou campió provincial d’afeccionats dos anys seguits A partir del 1961 passà a jugar al camp municipal Díaz Pacheco, i algunes temporades milità a la divisió preferent Des del 1985 juga a l’estadi municipal de Roses Té escola de futbol base i set equips en categories inferiors El 2010 el primer equip militava a primera…

Començà en el futbol de base de l’EC Granollers fins a arribar al primer equip Després, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà entre les temporades 1966-67 i 1969-70, i fou cedit al Ceuta en la primera d’aquestes Jugava d’extrem dret i amb el Sabadell disputà 61 partits de Lliga i marcà 9 gols Després, jugà dues temporades amb el Real Madrid 1970-72 i dues amb el Castelló 1972-74 En una ocasió formà part de la selecció estatal sub-23 i, en deu, de l’olímpica, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Amb la selecció catalana disputà un partit i marcà…

Defensa lateral, començà al Club Esportiu Júpiter, i la temporada 1930-31 passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya Després, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell i a mitjan temporada 1932-33 fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol La temporada 1934-35 passà al Múrcia, amb el qual jugà fins a la temporada 1940-41 exceptuant el període de la Guerra Civil, en què jugà amb l’Esport Club Granollers Els seus darrers equips foren el Club Esportiu Mataró 1941-42 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1942-44 Jugà dues vegades amb la selecció catalana Com…

Conegut amb les sigles PIEC, conclou que les installacions esportives bàsiques de referència són una piscina coberta a menys de 20 km de cada ciutadà, un pavelló a tots els municipis de més de 2000 h, un camp d’esports a tots els municipis de més de 1000 h, una pista poliesportiva a tots els municipis amb escola, un gimnàs a tots els municipis amb institut de secundària i una pista d’atletisme a cada comarca La previsió inicial fou de construir 604 installacions esportives en dues fases la primera durant el període 2005-08 i la segona durant el període 2009-11 Una tercera fase 2011-14 preveu…

Fou el tècnic més brillant de la història del Centre d’Esports Sabadell Es feu càrrec de l’equip la temporada 1964-65, en què ascendí a primera divisió, i el dirigí fins a l’edició 1971-72, quan perdé la categoria El seu millor èxit fou classificar l’equip per a la Copa de la UEFA amb el quart lloc obtingut durant la temporada 1968-69 Després d’entrenar el Granada, l’Sporting de Gijón i el València, del qual també fou secretari tècnic, al gener del 1985 retornà al Sabadell, que estava a segona A, però només els entrenà en un partit de Lliga i un de Copa i presentà la renúncia

Jugador del Poble Sec i del Centre d’Esports Sabadell, posteriorment fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Futbol L’any 1964 inicià la carrera periodística a Tele/eXpres , i dos anys després ingressà a Mundo Deportivo , on es dedicà durant trenta-tres anys a la divulgació del futbol de base, i fou un pioner en aquesta matèria Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el Trofeu Husa a la divulgació periodística esportiva 1996 Publicà diversos llibres El ayer y hoy del fútbol catalán 1976, Día a día una recopilació dels partits del Futbol…