Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
el Gaidó
Massís muntanyós (481 m), al límit meridional del pla de l’Arc (Plana Alta), termenal dels municipis de Cabanes de l’Arc, Vilafamés i la Pobla Tornesa.
Forma el contrafort més septentrional de la serra del Desert de les Palmes, a la qual l’uneix el coll de Cabanes 305 m alt i la Maigmudella
roc de Fraussa
Cim
Cim (1443 m) del massís muntanyós que separa l’Alt Empordà (Maçanet de Cabrenys) del Vallespir (els Banys d’Arles), a l’W del coll de Lli.
Al seu vessant meridional neix la riera de Fraussa , afluent, per l’esquerra, del riu d’Arnera
pic de la Forqueta
Cim
Cim (3.007 m alt.), el més meridional del massís de Posets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins el terme de Saünc
cau del Duc
Cova
Nom donat a cadascuna de les dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als termes municipals de Torroella de Montgrí i d’Ullà (Baix Empordà).
Excavades el 1927 per Pallarès i Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H de Lumley i E Ripoll a classificar-los com a mosterians
riu de Lladura
Riu
Afluent de capçalera de l’Aude, al Capcir, que neix al pic Peric, al sector N del massís del Carlit, com a emissari dels estanys de Camporrells.
Després de rebre, per la dreta, el riu de Balcera, passa per Formiguera i s’uneix al seu collector, per la dreta, vora el poble de Ral La vall de Lladura és boscada
serra de Gúdar
Massís
Massís muntanyós de la península Ibèrica, a la Serralada Ibèrica, al N de l’Alt Millars, Terol, i que s’estén vers l’E fins al Maestrat.
És format per materials mesozoics i presenta en el seu relleu formes pesades La màxima altitud és el cim de Peñarroya 2019 m, on neixen el Millars, l’Alfambra i el Guadalop
propiciatori
Bíblia
Tapa d’or massís que cobria l’arca de l'aliança, als extrems de la qual hi havia col·locades cara a cara les figures de dos querubins
.
Considerada com el tron on residia Jahvè i on manifestava la seva presència, tenia una funció especial en el ritual del sacrifici pel pecat del poble
raça armènida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm, integrada per individus predominantment braquicèfals, de talla mitjana, cames curtes i cos massís; ocupa bàsicament Anatòlia, Síria i el nord de l’Iran.
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet