Resultats de la cerca
Es mostren 7290 resultats
Guillem Vidal i Andreu
Dret
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de…
Andreas Osiander
Cristianisme
Nom amb què és conegut Andreas Hoseman, teòleg luterà.
Ordenat prevere 1520 i nomenat professor d’hebreu a Nuremberg, hi predicà la reforma luterana 1521 influí també en el pas a la Reforma del gran mestre de l’orde teutònic Albert de Hohenzollern 1522 i prengué part en el colloqui de religió de Marburg 1529 amb Luter, Zwingli i altres Aconsellà el rigor amb els anabaptistes, i des del 1549 fou rector i professor de teologia de Königsberg Defensà la impanació en l’eucaristia, però sobretot motivà una forta controvèrsia amb la seva concepció de la justificació, que, segons ell, consisteix en la unió real i intrínseca de…
Joaquim Espinós i Felipe
Literatura
Escriptor i filòleg.
Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil, Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni…
,
Emanuele Severino
Filosofia
Filòsof italià.
Fou professor ordinari de filosofia de la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà 1950-79, de la Universitat de Venècia 1970-2001, i des del 2005 professor emèrit i director de l’Institut d’Estudis Filosòfics i del departament de filosofia de la mateixa universitat 1970-88 La seva posició filosòfica ha estat anomenada neoparmenidisme, ja que fa una lectura de la història de la metafísica que el porta a afirmar en una de les seves obres més importants, Il parricidio mancato 1985, que el problema plantejat per Parmènides segueix inalterat, i que en el fons Plató…
Ferran Iniesta
Historiografia
Historiador.
Especialista en història d’Àfrica S'orientà cap aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987 Ha estat professor a les universitats de Dakar 1979-80 i de Madagascar-CUR d’Antananarivo 1981-83 i ha impartit cursos en diverses universitats europees Des del 1985 és professor de la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Centre d’…
Richard Sennett
Sociologia
Sociòleg nord-americà i crític cultural.
Llicenciat per la Universitat de Chicago el 1964 i doctor en filosofia el 1969 per la Universitat de Harvard, del 1967 al 1968 fou professor de la Universitat de Yale Entre el 1968 i el 1971 dirigí un programa d’estudis sobre la família urbana al Cambridge Institute El 1971 fou professor de la Universitat de Nova York Fundà i dirigí el New York Institute for the Humanities 1975-84 President del “Cities Programme” de la London School of Economics, el 1999 rebé el Premi Europeu Amalfi de sociologia i ciències socials i El Friedrich Ebert de sociologia Autor d’obres sobre la vida de…
Cristià Cortès i Lladó
Medicina
Metge.
El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es traslladà ràpidament…
Albert Vives i Escuder
Enginyer.
Féu estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1931 Treballà en diverses empreses constructores Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Xile Hi residí a Chillán, fins el 1944, i més tard es traslladà a Santiago de Chile Reprengué els estudis tècnics, i, el 1954, es llicencià en enginyeria civil a la Universitat de Xile Atret pels freqüents seïsmes en el país, s’especialitzà en construccions afectades pels terratrèmols i en estructures de fusta Dins de la seva obra constructora, cal destacar obres de relleu com l’Estadio Español de…
Antoni Rigalt i Blanch
Antoni Rigalt i Blanch Vitrall paisatgístic de la casa Garriga-Nogués (1903)
© Fototeca.cat
Art
Artista.
Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de…
Pere Esquerdo i Esquerdo

Pere Esquerdo i Esquerdo
© Fototeca.cat
Metge internista.
Germà d’ Àlvar Esquerdo i Esquerdo , estudià la carrera a Barcelona, on es llicencià el 1874 amb premi extraordinari Un any més tard, es doctorà a Madrid amb la mateixa qualificació Des del 1882 fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, i des del 1883, professor clínic i auxiliar de patologia i clínica mèdica a la Facultat de Medicina de Barcelona El 7 de desembre de 1883 ingressà en la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Presidí, en 1884-88, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Junta de la Casa de la Caritat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina