Resultats de la cerca

A la mort de Bertelsmann 1887, es feu càrrec de l’empresa el seu gendre Johannes Mohn, i des d’aleshores la família Mohn n'ha ocupat els càrrecs directius i en controla directament prop del 20% del capital El 1947 n'assumí la direcció Reinhard Mohn , el qual protagonitzà una gran expansió de l’empresa Dedicat en un principi a l’edició d’obres de consulta, infantils i literàries, amplià progressivament les seves activitats mitjançant, sobretot, la compra d’altres editorials, com ara Gruner + Jahr l’any 1969, que donà un gran impuls a aquesta estratègia en la qual foren claus, també, els Cercle…

Des de la seva primera obra, The Pope's Wedding 1962, mostrà una clara voluntat provocadora i polemica En Saved 1965, la violència de la situació i del llenguatge deixen el descobert la pobresa actual Seguiren Narrow Road to the Deep North 1958 i Early Morning 1968, dues obres situades al s XIX, al Japó la primera i a l’Anglaterra victoriana la segona i Bingo 1974, en la qual imagina el suïcidi de Shakespeare, per tal de no caure en la societat sense principis dels seus contemporanis A Lear 1971 reescriu El rei Lear shakespearià amb el seu propi missatge, mentre que The Fool 1975 s’ambienta…

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…

Fou alumne de Ch Koechlin, i amic del Grup dels Sis i E Satie, en honor del qual cofundà, amb H Cliquet-Pleyel, R Désormière i M Jacob, l’Escola d’Arcueil L’any 1969 esdevingué president de la Societat d’Autors i Compositors dramàtics, i posteriorment fou escollit membre de l’Acadèmia de Belles Arts Principalment conegut pels seus vint-i-sis ballets entre els quals La chatte , 1927 La rencontre , 1948 La dame aux camélias , 1957 i per l’òpera La chartreuse de Parme , Sauguet compongué una vasta obra que també inclou música simfònica, concertant i de cambra Els principis de claredat melòdica i…

No aconseguí la fama d’Elvis Presley, però esdevingué tan important com aquest pel que fa al rock-and-roll Creixé en una família pobra, escoltant blues , country i gòspel El mateix dia que escoltà Elvis Presley per primera vegada a la ràdio es presentà a la mateixa discogràfica, Sun Records, de Memphis, on també enregistraren Jerry Lee Lewis, Roy Orbison i Johnny Cash, perquè el sentissin actuar Tenia un estil de tocar la guitarra ràpid, de ritme encomanadís, molt ballable, on combinava el ritme de música negra i melodies del country El seu estil quedà perfectament reflectic en el clàssic…

Vida L’any 1974 començà a recitar poemes catalans de totes les èpoques amb acompanyament musical, bàsicament dues guitarres La seva tasca de difusió dels autors catalans el dugué per escoles, instituts, barris, viles, festes majors i actes literaris L’any 1978 edità el seu primer disc, He heretat l’esperança , amb un repertori de poemes seriosos, línia que només trencà el 1991 amb el disc Mercat de Calaf , menys transcendent i més irònic, i el 1997, amb Cançons de l’amor que tinc , amb un repertori majoritàriament de producció pròpia Gran part dels poemes que recità fins els anys noranta…

Començà harmonia i contrapunt a setze anys, però abandonà la música per seguir els estudis d’odontologia, especialitat en la qual es graduà el 1951 Fou dentista a l’exèrcit durant dos anys 1951-53 Gràcies a una beca, entre el 1954 i el 1956 pogué estudiar a la Guildhall School of Music and Drama, on fou alumne d’A Nieman En 1958-59 ho feu a París amb Max Deutsch El 1963 el seu rèquiem, dedicat a l’holocaust jueu de la Segona Guerra Mundial, guanyà el primer premi en el Concurs Internacional del Teatro alla Scala Milà, fet que li permeté d’abandonar l’exercici de la medicina per dedicar-se…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Barcelona, Brusselles, Stuttgart i Madrid Durant la seva estada a Brusselles formà part de l’Orquestra Simfònica i la de Cambra de la Ràdio-Televisió Belga Entre el 1979 i el 1983 fou violista de l’Orquestra Nacional d’Espanya, càrrec que abandonà per dirigir l’Escola de Música de Tàrrega El 1986 fundà l’Orquestra de Cambra Catalana OCC, amb la qual ha realitzat nombrosos concerts arreu d’Europa, a més del Líban i Tunísia Ha estat titular de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, i…

Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959  El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i  El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero  La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga  Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i…

Començà treballant a Noticiero Universal i participà en la creació del diari Sport 1979 També treballà a La Hoja del Lunes El 1983 s’incorporà a Catalunya Ràdio i durant els anys vuitanta fou locutor de partits de futbol El 1991 fitxà per TV3, on presentà 100 × 100 futbol 1992-96 i Gol a gol 1996-98 Al mateix temps, fou el locutor dels partits de futbol de la cadena 1991-2000 acompanyat d’Àngel Pitxi Alonso i Sergi Albert Posteriorment presentà el programa Ona Sport a l’emissora Ona Catalana 2000-03 El seu últim any el combinà amb el retorn a Televisió de Catalunya, on presentà…