Resultats de la cerca
Es mostren 5823 resultats
Albània
Estat
Estat de la península Balcànica, limitat a l’W per la costa adriàtica, al NW per Montegro, al NE per Sèrbia a l’E per Macedònia i al S per Grècia; la capital és Tirana.
La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…
Sant Salvador de Montsec
Santuari
Santuari del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), al S del terme, al vessant S del Montsec de Rúbies, sota el pic de Migjorn.
És anomenat popularment el Sant del Bosc
fort de Sant Elm
fort de Sant Elm
© Fototeca.cat
Història
Fortificació de Cotlliure (Rosselló), aturonada (152 m) al S de la vila, dominant, a la vegada, els ports de Cotlliure i de Portvendres.
Té forma d’estrella fou construït el 1552 al voltant d’una torre de defensa medieval Tant en la guerra dels Segadors 1642 com a la Guerra Gran 1793 tingué un paper important
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Romainville
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França, a l’àrea suburbana del NE de París, al S del canal de l’Ourcq.
És centre industrial amb fàbrica d’acumuladors, aparellatge elèctric, productes químics i farmacèutics, productes alimentaris galetes, pastes, caldereria, construcció mecànica i indústria paperera
el Puig de la Garriga
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga, unit al s XIX a Vallgornera.
Santa Llucia de Manacor
Ermita
Antiga ermita del municipi de Manacor (Mallorca), al S de la ciutat, al cim del puig de Santa Llucia, anomenat així d’antic.
El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau que li donaren el nom d' ermita de la Concepció
la Gansa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), a 2 km de la vila, al S.
estany Gran
Albufera
Albufera, dita també estany de Corbera o de Cullera, situada dins el terme de Cullera (Ribera Baixa), 3 km al S del Xúquer.
Té uns 2 km de longitud i és alimentat per l’anomenat riu de Corbera, format pels escorredors de la séquia de Corbera És aprofitat per a la pesca, i a la riba hi ha restaurants típics
campidanès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del sard
, estès per Campidano, al S de Sardenya, l’estructura lingüística del qual és molt afí als dialectes centromeridionals d’Itàlia.
El català i el castellà hi deixaren supervivències lingüístiques lletju , ‘lleig’