Resultats de la cerca

Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona 1949-71, secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears 1934-37 i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general 1963-79

Fundador de la revista jurídica El Foro Valenciano Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València 1880-81 i diputat a corts per València 1891 Seguidor de Silvela, presidí a València el Cercle Conservador i l’Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900

Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona Fou subcampiona d’Espanya 2001 i campiona de Catalunya 2002 Guanyà diversos títols del circuit Challenger El 2003 assolí la seixanta-sisena posició en el rànquing de la WTA individual i la vuitanta-dosena en dobles És professora de l’Acadèmia Sánchez-Casal

Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí

Format a l’Academia de San Fernando, fou deixeble d’Antoni Gómez i Cros Conreà la pintura d’història n'hi ha mostres al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid Establert a Valladolid, fou professor de dibuix a l’Escuela de Bellas Artes 1863, que més tard dirigí Publicà alguns treballs historicoartístics

Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró Fou canonge de la seu d’Urgell Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, més tard ho fou de la de Bones Lletres Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller 1701

Inicià els estudis artístics a Lleida, amb Frederic Trias De molt jove es traslladà a Barcelona, on continuà treballant Fou alumne de Llotja, i perfeccionà el seu estil a l’estudi de Simó Gómez El 1878 entrà al taller escenogràfic de Soler i Rovirosa El 1883 establí una acadèmia particular Obtingué diversos premis

Es formà a l’acadèmia de Düsseldorf El 1840 féu el projecte per a la decoració de la Sala de la Coronació del Palau Comunal d’Aquisgrà, gran cicle de frescs sobre Carlemany, que acabà IKehren Gran dibuixant, el 1849 publicà una sèrie de xilografies Dansa dels morts seguint la tradició de Dürer

Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez de Campos, que dominà València i dissolgué la junta

Format a Olot i a l’Acadèmia Galí de Barcelona 1911-12 Estudià després a Roma i a Madrid amb JMLópez Mezquita Concorregué a l’Exposición Nacional de Madrid 1915 i exposà individualment al Faianç Català el 1916 La seva obra constitueix una continuïtat de l’escola paisatgística olotina amb major riquesa cromàtica