Resultats de la cerca

La geografia física  Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…

Situació i presentació És un enclavament de la Baixa Cerdanya dins l’Alta Cerdanya i, per tant, de l’Estat espanyol dins l’Estat francès, produït com a conseqüència dels acords del tractat dels Pirineus El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 km Amb forma com de mitja lluna, el terme és envoltat pels municipis de l’Alta Cerdanya Targasona a tramuntana, Estavar a llevant, Sallagosa al SE, Santa Llocaia a migdia, la Guingueta d’Ix al SW i, finalment, Ur i Angostrina i Vilanova de les Escaldes a ponent El perímetre va ser assenyalat per…

La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Garrotxa amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Garrotxa és una de les més complexes de Catalunya, ja que representa una transició entre la muntanya i el pla i presenta un clar contrast amb les terres que l’envolten La seva extensió és de 849,78 km 2 i ocupa el quinzè lloc en importància entre les comarques catalanes representa un 2,65 % de la superfície total de Catalunya La seva gran diversitat geogràfica i el fet de no tenir una denominació arrelada tradicionalment dificulten la definició del seu…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Empordà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Empordà és una de les comarques de Catalunya amb una personalitat més definida Era el territori d’influència de la ciutat d’Empúries, a la qual deu el nom L’actual separació en Alt Empordà i Baix Empordà fou establerta pel decret de divisió territorial de Catalunya del 1936 Morfològicament s’assembla a un triangle invertit en què es poden distingir tres unitats de relleu la plana alluvial, els aspres i els turons marginals, i els massissos muntanyosos que emmarquen…

La geografia física El relleu, poc variat, és molt pla, amb lleugeres ondulacions només al SE el terreny té petites elevacions formades pels contraforts del Fouta Djalon Les costes baixes i arenoses són regulars fins a la península del Cap Verd, on són abruptes i retallades Els rius principals són el Senegal, que forma la frontera amb Mauritània, el Gambie, que flueix per Senegal abans de penetrar a Gàmbia, i el Casamance al S El clima és calorós i humit amb alternança regular d’estacions humides i seques Les temperatures, altes, amb dèbil oscillació tèrmica estacional Dakar, 21,1° pel gener…

Situació i presentació Situat a la part septentrional de la comarca, limita al N i al NW amb el terme d’Almenar, a l’W amb Almacelles, al SW amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera, al SE amb Vilanova de Segrià i a l’E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera Es troba al sector N del Segrià, en contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana riu que forma en una petita part el seu límit NE, a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d’un centenar de metres, en direcció N-S, que deixa a…

Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…

La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…

Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…