Resultats de la cerca
Es mostren 6663 resultats
Alicia Guri

Alicia Guri
CT Barcino
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Començà jugant al tennis i el 1950 es passà al tennis de taula de la mà de Joan Salichs Acumulà dinou títols estatals en les quatre modalitats, en què destaquen els tres individuals 1954, 1955, 1956 i els nou consecutius per equips 1953-61, els dos primers amb el Club Mayda i els altres set amb el CT Barcino En els Campionats de Catalunya guanyà 14 títols, 6 per equips amb el Barcino, 6 en dobles i 2 en mixtos Fou membre del primer equip espanyol femení que participà en un Campionat del Món 1959
Carmina Farré Comas
Gimnàstica
Gimnasta i entrenadora especialitzada en trampolí.
Començà a practicar el trampolí al Gimnàs Guinardó i després passà a l’escola Nostre Temps Fou medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa júnior 1984 Es retirà a vint-i-un anys i es dedicà a entrenar Després de quatre anys a Madrid, obrí a Barcelona l’escola de trampolí de l’Associació Sant Martí Esport, que dirigí 1992-96 Posteriorment, obrí l’escola de trampolí del Collectiu Esport per a Tothom 10 Entre els gimnastes que entrenà destaquen els internacionals Iván Ontiveros, Cristina Hernández, Marc Piñol i Alejandro Milán
Associació Amics de Riudoms

Anna Bonet i Aloma Guerrero, integrants de l’equip de salvament i socorrisme de l’Associació Amics de Riudoms
Arxiu Associació Am ics de Riudoms
Esport general
Entitat esportiva i recreativa sorgida el 1980 a Riudoms.
Tingué com a objectiu construir una piscina al municipi El club és al complex del Parc de Sant Antoni i disposa de seccions de natació, natació sincronitzada, ciclisme i BTT, i salvament i socorrisme En aquesta darrera especialitat l’entitat organitzà els Campionats d’Espanya dels anys 1999 i 2000, en els quals els nedadors del club Josep R Nolla i Xavier Cruset foren subcampions per proves i medalla de bronze en la modalitat de SOS 1999 També destaquen Aloma Guerrero, Anna Bonet, Marta Bonet i Ivan Gertrudix
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
Ocisport
Esport general
Empresa organitzadora d’esdeveniments esportius amb seu a Igualada.
Fou fundada el 2002 per Albert Balcells Padullés, antic ciclista de bicicleta tot terreny Organitza proves de ciclisme, principalment de bicicleta tot terreny, i curses de muntanya Destaquen la Copa Catalana Internacional de BTT, la VolCat i les mànegues de la Copa del Món i l’Obert d’Espanya de BTT i bicitrial, els Campionats del Món i d’Espanya de policies i bombers i proves de la Copa del Món i el Campionat del Món de curses de muntanya També participa en el Bike Show, des del 2006
Museu del Futbol Club Barcelona
Futbol
Museologia
Museu de Barcelona dedicat a la història del club blaugrana.
Fou inaugurat al setembre del 1984, i ocupa la part posterior de la tribuna del Camp Nou Pioner entre els museus de temàtica esportiva, exposa una àmplia collecció d’objectes, entre els quals destaquen els trofeus i l’equipació esportiva, però també peces artístiques El 1998 es va ampliar, i el 2010 es va remodelar completament, amb la incorporació de múltiples elements interactius La visita del Museu, que molts anys és el que acull més visitants de Catalunya, es completa amb el Camp Nou Experience, recorregut que permet visitar diversos espais de l’estadi barcelonista
Millau

Torre dels reis d'Aragó (Millau)
© Jaume Ferrández
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Avairon, França, a la vora esquerra del Tarn.
Hi destaquen les adoberies, la petita indústria de guants i mobles i el turisme és el punt de partida per a la visita de les gorges del Tarn Prop de la ciutat hi ha el viaducte de Millau, un pont de l'autopista A-75 sobre el Tarn que fou inaugurat el 2004 Dissenyat per Norman Foster i l'enginyer Michel Virlogeux, és una construcció multicable d'uns 2,5 km de llarg i una alçada màxima de 343 m sobre el riu, suportada per set pilars de formigó
cova des Mussol
Santuari
Cova
Prehistòria
Cova santuari prehistòrica del terme municipal de Ciutadella (Menorca).
És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m Després d’una primera utilització a la meitat del segon millenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes Un tercer moment d’ús, al principi del primer millenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàllics, a més d’un disc de vori
Prats de Molló
Vila i cap del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), a l’esquerra del Tec, enfront de la vall del Canadell.
El nucli antic, cenyit per les muralles, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, que fou reconstruïda a la fi del s XVII però conserva el campanar romànic i la nau d’estil gòtic tardà El recinte murallat, aixecat al s XIV, fou gairebé enderrocat en les lluites dels Angelets el 1670 Les muralles foren refetes per Vauban També fou refet el fort de la Guàrdia Dels edificis antics destaquen la casa de la vila i la casa gremial dels paraires, anomenada Casa del Rei d’Aragó
idea
Filosofia
Terme lògic, interpretat també sovint com a realitat ontològica, corresponent a la idea com a concepte.
Entre les diverses interpretacions filosòfiques, es destaquen la de Plató caracteritzada en el famós mite de la caverna, pel qual la idea és un arquetipus universal, jerarquitzat i etern, dels objectes sensibles, i la de Hegel, que entén el terme com a unitat absoluta del concepte peculiarment comprès també en sentit hegelià i l’existència, és a dir, de tot el real El platonisme —que té una derivació directa en la teoria augustiniana— és, en certa manera, present en la doctrina fenomenològica de les idees fenomenologia, d’altra banda no exempta d’ambigüitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina