Resultats de la cerca
Es mostren 15505 resultats
André Kostelanetz
Música
Director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal El 1922 es traslladà als EUA, d’on adquirí la nacionalitat el 1928 Des del 1930 treballà a la Columbia Broadcasting i a partir del 1938 realitzà diverses gires internacionals, sempre amb la seva dona, la soprano Lily Pons El 1968, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, estrenà Capricio burlesco , de W Walton, que li dedicà l’obra Amb la seva pròpia orquestra, donà a conèixer molts temes populars que ell mateix s’encarregà d’arranjar
espectre d’emissió

Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.
Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora
consonància
Literatura
Identitat dels sons vocàlics i consonàntics a partir de la darrera vocal tònica entre dos o més mots.
Es dóna sempre que hi hagi identitat de sons, bé que les grafies siguin diferents, i no es dóna, bé que la grafia sigui la mateixa, si els sons són diferents Així, hi ha consonància entre dansa/esperança/enyorant-se, i no n'hi ha entre comprendre/entendre Característica de la mètrica culta i de les cançons folklòriques goigs, etc, hom l’ha anomenada rima perfecta, en contrast amb la rima imperfecta assonància És utilitzada també per a efectes estètics i memorístics, i en els escrits en prosa constitueix un defecte
tema
Música
Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada (variació).
Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèllula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de JBrahms i de CFranck
Mireia Tapiador López
Esport general
Professora d’educació física.
Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, formà part del laboratori d’investigació social i educativa d’aquest centre, fou professora de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de Vic UVic i secretària general de l’Associació Espanyola d’Investigació Social Aplicada a l’Esport AEISAD Des del 2005 l’UVic organitza anualment el festival gimnàstic Memorial Mireia Tapiador També duu el seu nom el premi Dona i Esport, creat el 2007, amb la finalitat de reconèixer la trajectòria d’una dona esportista o promotora de l’esport
Laia Talarn Compaño

Laia Talarn Compaño (2013)
Federació Catalana de Judo
Judo
Judoka.
Competí representant el Club de Judo Escolàpies Llúria Obtingué el Campionat d’Espanya en categoria júnior 2009 i sènior 2014, i fou subcampiona 2012, 2013 i campiona 2014 estatal en categoria sènior de menys de 78 kg Ha participat en un Campionat del Món júnior i en un Campionat del Món sènior 2014 i ha guanyat sis medalles en diverses edicions de l’European Cup Fou medalla de bronze a la Copa del Món 2013 L'any 2016 fou guardonada amb el premi Dona i Esport en la categoria de dona esportista
Fundació Apel·les Fenosa

Jardins de la Fundació Apel·les Fenosa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Nom de l’entitat cultural i de l’equipament museístic obert al públic l’any 2002 al Vendrell, on s’exposa el fons del taller de l’escultor Apel·les Fenosa.
És emplaçada en una casa del segle XVI que l’artista i la seva dona compraren l’any 1958 i on residiren durant llargues temporades L’edifici acull el llegat de l’artista, amb un fons de prop de 1150 escultures, de les quals s’exposen unes 700 En la primera fase del nou centre museístic s’enllestiren la planta baixa de l’edifici i el jardí d’escultures Els visitants poden descobrir-hi els grans temes de l’obra de l’escultor la dona, la mitologia i el retrat
arginina
Bioquímica
aminoàcid
essencial per al creixement, glucoformador, fortament bàsic (pK 1
= 2,18), constituent universal de les proteïnes, present en particular en proporcions molt elevades (fins prop del 75%) en les protamines.
La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C
hemiacetal
Bioquímica
Enllaç resultant de l’addició d’un grup hidroxílic al doble enllaç C=O d’una funció aldehídica o cetònica.
En els sucres es dóna aquest enllaç de forma intramolecular a causa de la curvatura de la molècula, i el resultat és la formació d’un anell amb un àtom d’oxigen Aquest anell pot ésser pentagonal o hexagonal, i rep el nom de furanosa o piranosa , respectivament La formació de l’anell crea un nou àtom de C asimètric que dóna dues formes diferents, α i β, segons la posició del nou hidroxil Les formes α i β es converteixen fàcilment l’una en l’altra, passant per la forma aldehídica oberta mutarotació
canzone
Música
Forma musical, essencialment vocal, sorgida a Itàlia al s XVI, sota la influència de la chanson
polifònica francesa (fou anomenada també canzone francese
).
Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina