Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Pere Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Fill del duc de Sogorb i de Cardona, Enric d’Aragó.
El 1642, Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos A Montpeller, on restà fins al 1644, escriví una Geometría militar Nàpols, 1671 Rescatat, fou educador del príncep Baltasar Carles, però, mort aquest 1646 caigué en desgràcia El 1664 fou enviat com a ambaixador a Roma, i el 1666, com a virrei a Nàpols Visqué fastuosament, embellí Nàpols i féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons el Magnànim 1671 Altre cop a Madrid,…
Unió Internacional de la Marioneta
Teatre
Organisme internacional que aplega diferents organitzacions d’amics del teatre de titelles d’arreu del món.
D’ençà del 1984, Catalunya hi és representada a través d’UNIMA España, entitat que federa les associacions nacionals i regionals de l’estat Impulsada per titellaires alemanys, francesos i txecs per tal de compartir experiències, fou constituïda oficialment a Praga al juny del 1929 en el decurs del I Congrés Internacional de Titelles Fins a la Segona Guerra Mundial celebrà congressos a París desembre del 1929, Lieja 1930 i Ljubljana 1933 La guerra i la postguerra en paralitzaren les activitats, que es reprengueren amb el V Congrés Praga, desembre del 1957, celebrat gràcies a la…
batalles del Marne
batalles del Marne Bateries al front francès
© Fototeca.cat
Militar
Operacions militars que tingueren lloc durant la Primera Guerra Mundial.
La primera batalla del Marne enfrontà els alemanys i els aliats des del 24 d’agost fins al 13 de setembre de 1914 Els alemanys, que havien llançat una ofensiva general en direcció a París, toparen amb un intent del general Joffre de restablir el front a la línia Somme-Verdun però la desfeta del cos expedicionari anglès a Cateau l’obligà a replegar-se Aleshores el primer exèrcit alemany de Von Kluck travessà el Marne en direcció a Nogent-sur-Seine però Joffre ordenà una ofensiva general i després de cinc dies de lluita els alemanys foren obligats a retirar-se cap al nord així fou conjurada l’…
Carles III de Navarra
Història
Rei de Navarra (1387-1425).
Fill i successor de Carles II El seu casament 1375 amb la infanta Elionor, filla d’Enric II de Castella, posà fi al llarg període d’hostilitat entre aquest regne i el de Navarra Conclogué un acord París, 1404 amb Carles VI de França sobre els dominis francesos dels reis de Navarra renuncià als comtats de Xampanya, Brie i Évreux, i a la ciutat de Cherbourg rebé el ducat-paria de Nemours Es comprometé envers Ferran I de Catalunya-Aragó a impedir que Anton de Luna, partidari de Jaume el Dissortat, comte d’Urgell, rebés suport des de Navarra i França Reconegué 1390 el papa d’Avinyó,…
Triple Aliança
Història
Tractat d’amistat signat a Hannover el 10 d’octubre de 1716 entre la Gran Betanya i França, al qual poc temps després (4 de gener de 1717) s’afegiren les Províncies Unides.
La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718, Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança 28 d’agost de 1718 Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana i fins i tot el…
Cesare Beccaria

Cesare Beccaria
© Fototeca.cat
Economia
Història del dret
Jurista i economista italià.
S’interessà per les idees dels economistes i dels enciclopedistes francesos En el tractat Dei delitti e delle pene 1764 atacà el dret penal de la seva època i els procediments juridicopolicíacs que hom hi emprava L’obra fou inclosa el 1766 a l’índex de llibres prohibits i la inquisició espanyola la prohibí el 1777 Beccaria considerava que el dany causat a la societat era el criteri definitiu per a determinar la responsabilitat penal del criminal, i que la pena té una finalitat simplement preventiva i no pas repressiva Combaté la pena de mort i contribuí decisivament a la progressiva…
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia
Metge i historiador.
Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim , Memòria de…
Castell de Cantallops
Art romànic
En un document de la primera meitat del segle XII, el vescomte de Rocabertí donà ostatges al comte Gausfred de Rosselló amb relació a un plet motivat pel castell de Requesens un dels ostatges fou “ Bernard de Cantalups ” al seu costat hi havia Galceran de Sales, Arnau Gaufred de Llers, Bernat Jofre de Molins i Palol, Dalmau de Sagarriga, etc L’existència d’aquest senyor anomenat Bernat fa pensar que ja hi devia haver un castell o una casa forta Cal esperar, però, fins al segle XIII, vers l’any 1288, per trobar una referència clara de l’existència del castell, precisament arran de la seva…
Sant Pere del Bosc o la Mare de Déu de Gràcia (Lloret de Mar)
Art romànic
A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de donats, existent…
Castells d’Arties (Salardú)
Art romànic
A Arties, a l’Alt Aran, hi havia dos castells Un era el castell d’Entransaigües l’emplaçament no es coneix, però sens dubte era a prop de l’aiguabarreig de la Garona i el Valarties prop de l’actual Parador Gaspar de Portolà Segons que sembla, fou expugnat i destruït pels francesos l’any 1283 L’atre castell és el de Peralèr, el qual resta situat en un replà, entre la Garona i el Valarties, al cap de la vila Fou bastit pels templers, segons privilegi d’Alfons el Cast, i vers l’any 1379 fou concedit per Pere III als hospitalers Segons la descripció de Francisco de Gracia, aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina