Resultats de la cerca

Fou collaborador de Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma Passà a la missió de Sierra Gorda Mèxic vers el 1750 Fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 formà part de la columna que avançà per terra i que descobrí la badia de San Francisco i el port de Monterrey Relatà l’expedició en sis diaris, que han estat conservats En 1774-75 prengué part en una expedició, que també relatà, al poblat de Nutka, de l’illa de Bodega y Quadra avui Vancouver, Canadà

Entre les seves obres cal esmentar el retaule de l’església de Santa María de Medina de Rioseco, el de l’altar major de l’església de la Magdalena de Valladolid i el sepulcre del bisbe Pedro de Gasca a la mateixa església No s’ha conservat el retaule del convent de Las Descalzas Reales de Madrid ni el del monestir de Montserrat, encarregat per Felip II de Castella i fet segons un projecte de Francisco Mora a imitació del del monestir d’El Escorial, però amb una riquesa escultòrica més gran

Estudià als EUA amb Ernst Bloch i a París amb Ernesto Halffter A 14 anys debutà a San Francisco com a director d’orquestra Estrenà una simfonia amb piano concertant al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona 1936 Escriví l’òpera Paul Gauguin per estrenar-la a Barcelona però, a causa de la guerra civil de 1936-39, l’estrena no tingué lloc, i l’òpera restà inèdita fins el 1948 El seu concert per a violí i orquestra 1943 ha estat enregistrat en disc El 1948 tornà a les Filipines

Canonge de la seu de Tortosa, redactà una biografia del seu germà Francesc Vida y martirio del VPFr Francisco Gil de Federich y de Sans , missioner a Orient És autor d’unes Reflexiones sobre los Diálogos de Despuig , redactades en forma de diàleg entre el 1765 i el 1766, amb anotacions disperses fins el 1779 continuades per un seu nebot entre el 1786 i el 1789 Gil hi revisa i actualitza alguna de les informacions locals de l’obra de Cristòfor Despuig l’obra romangué inèdita fins als XX 1905 i 1978

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i…

Organitzat pel Club Atletisme Sant Celoni sota la direcció d’Albert Galín, era una cursa de 12 km entre Sant Celoni i la Costa del Montseny que passava, sempre en pujada, per parcs naturals Hi participaren els millors especialistes catalans i espanyols, i els guanyadors foren Josep Orriols primer campió, Josep Marín cinc vegades, Manuel Alcalde dues vegades, Andrés Marín tres vegades, Francisco Botonero una vegada i Valentí Massana nou vegades entre el 1988 i el 1997 També hi havia una prova femenina, de 5 km, entre Mosqueroles i la Costa

Fou, juntament amb Pere Moliner i Alfonso Genchi, un dels impulsors del primer club de futbol americà de l’Estat espanyol, el Badalona Dracs, constituït el 1987 L’any següent fou escollit primer president de la Federació Catalana de Futbol Americà FCFA La temporada 1988-89 organitzà la primera edició de la Lliga Catalana, que també fou la primera competició de futbol americà de tot l’Estat espanyol Les dues temporades següents aquesta competició es convertí en el Campionat d’Espanya de facto Fou substituït per Francisco Javier Quintana al final del 1991

Establert a Sabadell, fou campió de Catalunya dels 5000 m 1971, 1975, 10000 m 1971, 1972, 1974, cros individual i per equips 1972 i marató 1978 Establí rècords de Catalunya de 20000 m 1975, 25000 m 1977, una hora en pista 1975 i 30000 m També fou dues vegades campió d’Espanya de 20 km en ruta 1971, 1972 i competí una vegada amb la selecció espanyola Amb Catalunya, fou tercer per equips a la marató de Nova York 1977, fent equip amb Fernando Francisco i Domingo Catalán

Format al planter de la Real Sociedad, la temporada 1975-76 fitxà pel Futbol Club Barcelona Disputà 311 partits oficials i guanyà tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, una Copa de la Lliga 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Recopes d’Europa 1979, 1982 Per altra banda, aconseguí el Trofeu Zamora com a porter menys golejat la temporada 1977-78 en encaixar 25 gols en 29 partits Durant la seva última temporada 1983-84 perdé la titularitat en benefici de Francisco Javier González Urruticoechea, Urruti

És dividida entre l’estat de Califòrnia EUA, al nord, i l’estat de la Baixa Califòrnia Mèxic i el de la Baixa Califòrnia Sud Mèxic, al sector peninsular El territori de Califòrnia fou explorat pels castellans a partir de l’expedició de Diego Hurtado de Mendoza, que entrà al golf de Califòrnia el 1532, i la de Diego Becerra, que arribà l’any següent a la Baixa Califòrnia Atribuïda al virregnat de Nova Espanya 1534, hi continuaren les expedicions Hernán Cortés i Hernando de Grijalva 1535, Francisco de Ulloa, que el 1539 explorà la costa occidental de la Baixa Califòrnia, i Juan…