Resultats de la cerca
Es mostren 1899 resultats
L’arquitectura
Fins ben entrat el segle XIX, l’arquitectura, com a professió organitzada, no existia D’una banda, hi havia mestres d’obra i gremis De l’altra, arquitectes formats en les acadèmies, als salons o als viatges Tant les acadèmies com els gremis van desaparèixer, a França, passada la Revolució 1791 i a la resta d’Europa, amb el desenvolupament industrial i la liberalització dels mercats Al seu lloc sorgiren les primeres associacions professionals al Regne Unit RIBA, 1834, i als Estats Units AIA, 1857 A poc a poc s’imposà el registre obligatori Als Estats Units, per primera vegada, a l’estat d’…
el Moianès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia física Cap de comarca, Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…
Montaner i Simon
La seu social de Montaner i Simon al carrer d’Aragó de Barcelona, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1909 L’empresa editorial de Montaner i Simon serà la més important de Catalunya i de l’estat durant la segona meitat del segle XIX L’empresa editorial de Montaner i Simon va ser la més important de Catalunya i de l’estat espanyol durant la segona meitat del segle XIX Els seus fundadors foren Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, el 1868 Eren editors que treballaven amb la seva pròpia indústria d’arts gràfiques Ramon…
Santa Maria de Vidabona (Ogassa)
Art romànic
Situació Interior de la nau amb l’absis al fons M Anglada El santuari de Santa Maria de Vidabona es troba al costat sud-oriental de Saltor, al peu del turó de Vidabona, pròxim a la serra de Sant Amanç i al costat de llevant de Sant Julià de Saltor, a una altitud de 1 270 m Mapa 256M781 Situació 31TDG354781 Els dos camins més curts per a anar-hi a peu surten de la carretera de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses en direcció a tramuntana, a mà esquerra Un d’ells surt de can Barricona, al punt quilomètric 3,500 l’altre hi va des de l’hostal de can Rama, al km 5 Tots dos són de forta pujada i cal…
història econòmica
Historiografia catalana
Disciplina que enllaça la història i l’economia i que té latent la dificultat d’aplicar conceptes i mètodes contemporanis per a analitzar els processos del passat.
Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de…
El marc geogràfic del romànic de l’Anoia
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Anoia, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situada al centre de Catalunya i seguint el curs del riu del mateix nom, s’estén la comarca de l’Anoia Per la seva superfície, 866,6 km 2 repartida entre 33 municipis, l’Anoia és la catorzena comarca més gran del Principat, representant el 2,7% de la superfície total de Catalunya Els seus límits administratius s’estableixen amb el Solsonès al nord, el Bages a l’est, el Baix Llobregat al sud-est, l’Alt Penedès al sud, l’Alt Camp al sud-oest, i la Conca de Barberà i la…
Burkina Faso

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N i l’W per Mali, a l’E per Níger i Benín i al S pel Togo, Ghana i la Costa d’Ivori; la capital és Ouagadougou.
La geografia física Burkina Faso és un país format per un altiplà cristallí granit, gneis, quarsites, de 200 a 300 m d’altitud mitjana, recobert de laterites, lleugerament inclinat cap al sud i solcat per les valls del Volta Negre, el Volta Blanc i el Volta Roig, que flueixen en direcció meridiana per formar el Volta a Ghana A l’est corren per relleus residuals petits rius afluents del Níger Cap dels rius no és navegable, tots són de curs irregular Al SW del país l’altiplà de Sikasso acaba en l’escarpament de gres de Banfora El clima és tropical, sec de novembre a maig, època de l’any en què…
Txad

L’aigua al Txad és un bé escàs, i les dones han de desplaçar-se alguns quilòmetres per a omplir tines i garrafes
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…
Benín

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Nigèria, a l’est, Togo, a l’oest, Burkina Faso i Níger, al nord, i el golf de Guinea, al sud; la capital és Porto-Novo.
La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…
La cartografia al llarg dels segles
Els primers exemples de mapes Molts pobles del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà van fer, com a mínim 2 500-3 000 anys abans del naixement de Crist, dibuixos que podem considerar veritables mapes Els assiris i els egipcis, per exemple, van ser hàbils cartògrafs Aquests dos pobles foren els autors dels mapes més antics coneguts fins ara una tauleta d’argila trobada a la Mesopotàmia septentrional i que representa aquesta regió, i un papir que representa una vall de Núbia amb jaciments d’or Els fenicis i els cartaginesos, pobles dedicats a la navegació i el comerç, també van ser molt hàbils en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina