Resultats de la cerca
Es mostren 3522 resultats
Expolangues
Fira creada el 1984 amb l’objectiu de promoure l’aprenentatge de les llengües, el plurilingüisme i els intercanvis internacionals.
Celebrada anualment a París, s’adreça tant al gran públic com als professionals de l’aprenentatge d’idiomes, els quals hi troben un espai d’intercanvi d’experiències i d’innovació tecnològica i metodològica És el saló més important del món en el seu gènere, i a finals de la segona meitat de la dècada del sXXI reunia més de 200 expositors d’una trentena d’estats i més de 80 llengües És organitzat per L’étudiant, grup de comunicació francès especialitzat en formació En cada edició hom hi presenta una llengua convidada d’honor, que l’any 2010 correspongué al català amb el lema ‘El…
Alba Iulia
Ciutat
Capital del judeţ d’Alba, Romania, situada prop del riu Mureş.
Centre industrial alimentació i calçats Catedral del segle XIII Fou una important ciutat romana de la Dàcia occidental, coneguda primer amb el nom d' Apulum i, més tard, pel d' Alba Iulia Destruïda pels tàtars 1241, esdevingué, al final del segle XVI amb el príncep de Valàquia, Miquel el Brau, capital política i religiosa de Transsilvània Devastada pels exèrcits turcotàtars 1658, fou transformada, amb Eugeni de Savoia, en plaça fortificada 1715-35 Hom l’anomenà Karlsburg en honor de l’emperador Carles VI Al segle XIX, fou focus de la lluita per l’autonomia transsilvana La ciutat…
Joyce Cary
Literatura
Novel·lista irlandès.
Fou funcionari britànic a Nigèria fins el 1920, que s’establí a Oxford El 1932 publicà la primera novella, Aissa Saved ‘Aissa salvada’ L’influïren Dickens, Fielding i Defoe El 1939 publicà la seva millor novella de tema africà, Mister Johnson El 1941 inicià una trilogia integrada per Herself Surprised ‘Sorpresa ella mateixa’, 1941, To be a Pilgrim ‘Ésser un pelegrí’, 1942 i The Horse's Mouth ‘La boca del cavall’, 1944 Componen una segona trilogia Prisoner of Grace ‘Presoner de la gràcia’, 1952, Except the Lord ‘Llevat del Senyor’, 1953 i Not Honour More ‘Sense honor’, 1955 Fou…
André Frossard
Literatura francesa
Escriptor francès.
Estudià a l’École des Arts Décoratifs i s’incorporà a la Marina 1936 Membre de la Resistència 1940, fou empresonat pels nazis 1943 En acabar la guerra fou condecorat amb la Legió d’Honor, i començà a fer collaboracions periodístiques a L’Aurore i Le Figaro Escriví molts llibres, de marcada preocupació catòlica La maison des otages 1946, Les Greniers du Vatican 1960, Dieu existe, je l’ai rencontré 1969, Il y a un autre monde 1976, Les Trente-Six Preuves de l’existence du Diable 1978, Le chemin de la croix 1986, Portrait de Jean-Paul II 1988, Les Grands Bergers 1992, Défense du…
Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
Farmàcia antiga instal·lada al local de l'Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
© Fototeca.cat
Farmàcia
Entitats culturals i cíviques
Institució creada el 16 de maig de 1944 com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, formada pels membres corresponents d’aquesta acadèmia residents a Barcelona i per alguns altres professionals.
L’any 1955 l’Ajuntament de Barcelona cedí els locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu per a domicili d’aquesta secció de l’acadèmia de Madrid El 9 de febrer de 1956 s’independitzà de la institució mare, i es constituí com a Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona En fou nomenat president Guillem Benavent A partir del 1957 inicià la publicació de la Revista de la Real Academia Té 50 membres numeraris, 150 corresponents i 10 d’honor L’any 1992 passà a denominar-se Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya Té com a finalitats primordials promoure i divulgar…
Núria Gispert i Feliu

Núria Gispert i Feliu
Càritas
Política
Activista social.
Llicenciada en magisteri, participà en nombroses iniciatives cíviques al barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, com ara, la fundació de l’Associació de Veïns 1970, la primera junta del Club Natació Sant Andreu 1971 i el Grup Drets Humans Sant Andreu 1969-79 Regidora a l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC i posteriorment pel PSC 1979-95, fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona 1998-2004 i presidenta de Cáritas espanyola 2002-04 Fou membre d’institucions i organitzacions diverses Fundació Pere Tarrés 2002, Fundació Olof Palme 2002, Consell Deontològic de la Premsa de Madrid 2004 i…
Hipòlit de Santper i Gordejuela
Historiografia
Historiador.
El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne 1666, assessor del batlle general de València 1673, capellà d’honor de Carles II 1678, procurador general de l’orde de Montesa 1680 i jutge apostòlic de la nunciatura És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més…
Josep Simont i Guillén
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Format a Llotja i amb RMartí i Alsina, anà a París a vint-i-dos anys Collaborà a La Croix , Le Monde Illustré , La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration 1901-21 i 1932-45 El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor Dibuixos seus aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958 Amb estil hàbil…
Georges Straka
Lingüística i sociolingüística
Fonetista i romanista francès.
Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà, gràcies a la seva…
Sant Vicenç de Rupià
Art romànic
La villa Rupiano és esmentada en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló de l’any 989 L’església de Sant Vicenç apareix esmentada en un conveni del 1139 entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred L’any 1149 Guerau de Rupià, en ocasió de “ pergere ad Ispaniam” , deixà a Sant Vicenç de Rupià el cens que rebia de la seva sagrera L’any 1274 Agnès de Foixà vengué al bisbe de Girona l’honor de la “ parrochia sancti Vicency de Rupiano” L’edifici que ha arribat fins a nosaltres fou començat a construir al segle XV Als segles XVI i XVII hi foren afegides les capelles laterals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina