Resultats de la cerca
Es mostren 6002 resultats
Jonathan Alonso Maldonado

Jonathan Alonso Maldonado
Juanpe
Caça
Caçador especialista en falconeria.
És controlador de fauna amb l’ús de falcons Va començar a caçar de la mà de Paulino Vázquez, expert falconer Pertany a l’Aso-ciación Cetrera del Baix Llobregat, a la qual representa en els campionats Fou campió de Catalunya de l’especialitat d’alt vol 2009 i subcampió 2010 En el TROREAL Trofeo de Reyes de Altanería de l’any 2009, quedà el tercer classificat i obtingué el trofeu al falcó de màxima alçada del campionat Fou segon classificat en les Jornades Internacionals de Falconeria 2008 Tots els falcons amb els quals ha pujat al podi són mascles, híbrids de grifons amb falcons pelegrins
Lliurament dels premis Grammy
Se celebra a Los Angeles la festa de lliurament dels premis Grammy de la música, marcada aquest any pel domini de les dones L’artista més guardonada és la cantant de hip-hop Lauryn Hill, amb cinc premis Madonna, que fins ara només havia aconseguit un Grammy en tota la seva carrera, en guanya quatre pel disc Ray of Light , i també són premiades Alanis Morisette i Sheryl Crow Un altre punt destacat és la continuïtat de l’èxit de la pellícula Titanic , que de la mà de la cançó My Heart Will Go On i de la seva intèrpret, Céline Dion, rep quatre Grammy
amirita
Història
Nom donat als descendents i clients d’Ibn Abī ’’Āmir al-Manṣūr.
Membres notables de la família foren ‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar i Sançol fills d’Almansor ‘Abd al-'Azīz ibn Abī-'Ãmīr al-Manṣūr encapçalà la dinastia que governà la taifa de València, seguit pel seu fill ‘Abd al-Malik 1061-65 Durant deu anys la taifa passà a les mans d’Al-Ma'mūn de Toledo la família amirita recuperà el regne en la persona d’Abū Bakr ibn ‘Abd al-'Azīz 1075-85, germà d’'Abd al-Malik En temps del cadi ‘Uṯman ibn Abī Bakr, perderen definitivament el govern de València en ésser donat, el 1085, pels castellans al destronat al-Qādir de Toledo
clúster
Música
Agregació consistent en un grup de notes adjacents a distància de 2a M o 2a m.
El clúster apareix per primera vegada, fent funcions d’acompanyament, en la composició per a piano The Tides of Manaunaun 1912, de H Cowell El mateix Cowell li donà el nom de cluster angl, "raïm" en el seu estudi teòric New Musical Resources Nova York, 1930 Molt present en la música contemporània per a piano, s’executa amb el palmell de la mà, el puny o l’avantbraç També és present, a partir dels anys cinquanta, en la música per a orquestra Es tracta d’una sonoritat molt característica de la música contemporània, l’escriptura de la qual és variable Clúster © Fototecacat/ Jesús Alises
vivace
Música
Indicació de tempo.
Significa ’vivaç’ i correspon, per tant, a un tempo ràpid, fins i tot molt ràpid, però pot tenir un sentit relatiu en expressions com Un poco più vivace , que poden sortir en un moviment Largo Beethoven Sonata per a piano , opus 106, tercer compàs del quart moviment Apareix sola o amb matisos, com ara Vivace, ma non troppo Beethoven Sonata per a piano , opus 109, primer moviment o Assai vivace Beethoven Sonata per a piano , opus 106, segon moviment, i també s’utilitza com a qualificació -sovint més aviat de caràcter que no pas de tempo - d’una altra indicació, per exemple Allegro…
bifaç

Instruments de sílex bifacials
© Fototeca.cat / J. Gumí
Prehistòria
Instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.
Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà És el tipus de la “destral” o “cop de puny” coup-de-poing —noms que convé de substituir pel de bifaç — típic de l'Abbevillià i de l'Acheulià Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles Clactonià i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític mitjà
Llorenç Balsach i Peig
Música
Compositor.
Un dels més personals i inconformistes del panorama musical català Estudià amb JPoch, CGuinovart, JSoler i es formà també com a matemàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat particularment pel desenvolupament de les tècniques electroacústiques, i en el seu catàleg figuren obres com Tres converses per a 10 instruments 1997 La negra, lliscosa 1978, per a clarinet i piano Paralàlia de paralaues 1992 Tres palíndroms per a cor i Set estudis modals 2006 També ha desenvolupat una intensa labor en el món discogràfic com a editor dels segells La mà de Guido i Ars Harmònica, dedicats…
Llibres a l’abast

Portada del llibre Els altres catalans (edició no censurada), de la col·lecció Llibres a l’abast
Col·lecció d’Edicions 62 iniciada el 1962 amb Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.
A l’abril del 1999 havia publicat 335 títols Comprèn biografies, assaigs i estudis de temàtica diversa història, literatura, ciències socials, urbanisme, estètica, psicologia, filosofia, política, etc Hi han estat publicades obres de B Russell, K Marx, T de Chardin, E Fromm, H Marcuse, E Mounier, G Lukács, A Gramsci, J Rostand i, entre els autors catalans, P Fabra, A Rovira i Virgili, J Rubió, J Benet, A Cirici, A Badia i Margarit, X Rubert i de Ventós, R Salvat, E Lluch, J Molas, JM Castellet, MA Capmany, X Fàbregas i R Trias i Fargas El seu èxit més gran ha estat Els altres…
Daniel Harding

Daniel Harding
© Stina Gullander / Svergies Radio
Música
Director d’orquestra britànic.
Començà la seva carrera de la mà de sir Simon Rattle, que el contractà com a assistent seu a l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham 1993-94 després que el mateix Harding li enviés una gravació on se'l veia dirigir el Pierrot Lunaire de Schönberg Claudio Abbado confià també en ell i el contractà com a assistent amb la Filharmònica de Berlín 1995-96 Des de llavors la seva carrera ha estat vertiginosa És principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres i director musical de la Mahler Chamber Orchestra 2003 i de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca 2007
Raymond Abellio
Literatura francesa
Pseudònim de Georges Soulès, escriptor occità en francès.
Enginyer, concilià les seves conviccions catòliques amb el marxisme i fou membre del partit socialista fins el 1939 A partir del 1940 collaborà amb el règim de Vichy Exiliat a Suïssa 1944-51, desenvolupà una obra que gira entorn de preocupacions religioses i existencials Destaquen tres novelles on el tema polític es barreja amb una inspiració visionària i esotèrica Heureux les pacifiques 1946, Les yeux d’Ezéchiel sont ouverts 1949, i La fosse de Babel 1962, així com Le Visage immobile 1980 És autor d’assaigs La Bible, document chiffré , 1950 Approches de la nouvelle gnose , 1981 i d’unes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina