Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
metal·locromia
Tecnologia
Tècnica d’acoloriment de superfícies metàl·liques per recobriment mitjançant un òxid metàl·lic, sia per electrodeposició o per oxidació de la superfície del metall tractat.
acordió
acordió
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical aeròfon de llengüetes lliures, constituït per una manxa, muntada entre dues plaques de fusta o metall, que és accionada amb els braços.
Els dits de la mà dreta premen les tecles o els botons que produeixen la melodia extensió del la al do 3 , i els la mà esquerra teclegen sobre els botons dels baixos 5 octaves i els de l’acompanyament cada botó produeix un acord, d’aquí el nom de l’instrument Fou patentat el 1922, a Berlín, per Friedrich Buschmann
enrotllament
Tecnologia
Conformació d’un metall consistent a enrotllar l’extrem d’una xapa plana per tal d’obtenir un ull, una vora o un ris.
embut
Diferents models d’embuts
© Bürkle
Tecnologia
Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex.
Hom l’empra posant-lo al forat o coll d’una bota, ampolla, etc, per abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc En la tècnica de laboratori hom l’empra també per a filtrar líquids N’hi ha de dues menes els de forma alemanya , d’una conicitat de 60° i acabats en forma de bec de flauta, i els de forma francesa , d’una conicitat de 45° i bec tallat perpendicularment a l’eix
bromur de cadmi
Química
Pólvores cristal·lines grogues, obtingudes per reacció directa entre els elements o bé per dissolució del metall, l’òxid o el carbonat en àcid bromhídric.
L’hidrat CdBr 2 es presenta en cristalls incolors És emprat en fotografia, gravat i litografia
tallapapers
Làmina estreta de metall, fusta, vori, banya, etc, per a tallar els fulls d’un llibre en rústica, per a obrir les cartes, etc.
cassa
Llar
Vas de metall proveït d’un mànec que serveix per a escudellar, per a treure oli, etc, d’una olla, d’una gerra, etc.
cartabó
cartabó
Matemàtiques
Instrument de fusta, metall o plàstic, en figura de triangle isòsceles rectangle, que serveix per a marcar angles rectes, de 45°, línies paral·leles, etc.
bastidor
Art
Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o brodar.
Antigament els llistons dels bastidors emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d’evitar el fregament de la tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial Els bastidors són denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles, cola o claus, i mòbils quan disposen d’un sistema de falques A partir de mitjan s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els noms figura, paisatge i marina , estandarditzen una…
anell
Peça de metall o d’una altra matèria resistent, en forma de cercle, que és aplicada a un objecte envoltant-lo o cenyint-lo.