Resultats de la cerca

Hom deu l’origen d’aquest nom al crític d’art Louis Vauxcelles, que, quan volgué caracteritzar les pintures de Matisse i els seus amics exposades a la mateixa sala, al Saló de Tardor del 1905, les qualificà de fauves El fauvisme es definí com a reacció a l’anàlisi impressionista del color i de la llum, bé que participava d’una mateixa sensibilitat pel paisatge, i com a continuació de les recerques de Van Gogh i Gauguin Els pintors fauves construïren llur obra com un treball de síntesi, fruit d’una interpretació de llur treball individual i de llur món interior No es caracteritzen per una…

Tingué el moment culminant en l’època de l’alt arcaisme segles VII-VI aC, període que tenia inicialment influència oriental i, a la fi, rebé ja influències gregues mitjançant la ceràmica d’importació coríntia i àtica La influència oriental és clara en l’orfebreria, els bronzes i les ceràmiques, com les trobades a la tomba Regolini-Galassi Sota la influència grega s’inicià la gran escultura amb motius d’animals fantàstics i també la gran escultura de terracota per als temples, com les de Vei Apollo, Mart, d’autor conegut pel nom de Vulca A partir del segle IV l’art etrusc perdé tota l’…

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de la Mercè, el…

D’ètnia ioruba i cristià, es formà en escoles militars de la Gran Bretanya i ingressà a l’exèrcit nigerià l’any 1958, on inicià una llarga carrera L’any 1976 accedí a la presidència de Nigèria després de la mort del president Murtala Ramat Mohammed, assassinat en una temptativa de cop d’estat Seguint la voluntat del seu antecessor, Olusegun Obasanjo intentà impulsar la instauració d’un poder civil i la transició a la democràcia Adoptà una constitució de caràcter presidencialista i facilità el sorgiment de partits polítics L’any 1979, fou substituït en el càrrec per Aliyu Shagari, del National…

Fill del director teatral Francesc Nello , i germà del geògraf Oriol Nello Intèrpret de flauta travessera, compagina l’activitat com a concertista i professor d’aquest instrument amb la d’escriptor, sobretot en els gèneres infantil i juvenil, activitat en la qual s’inicià l’any 1994 Ha publicat, entre altres obres, les narracions infantils i juvenils  L’Albert i els menjabrossa 1995, premi El Vaixell de Vapor 1994, El Duomo 1996, Per què no m’ho deies 1996,  Mr Monkey 1997, Després d’en Marcel 1997, La meva Eurídice 1998,  La porta prohibida 1999, Peter Snyder 1999, premi Enric Valor de…

Fill dels actors televisius Lloyd i Dorothy Dean Bridges, actuà esporàdicament d’infant amb els seus pares i el seu germà Beau S’inicià professionalment a la televisió amb el drama protagonitzat pel seu pare Silent Night, Lonely Night 1969 L’any següent debutà al cinema en The Yin and the Yang of Mr Go 1970, de B Meredith, i Halls of Anger , de P Bogart Aconseguí una gran projecció en The Last Picture Show 1971, de P Bogdanovich, a la qual seguiren Fat City 1972, de J Huston, The Iceman Cometh 1973, de J Frankenheimer —versió de l’obra teatral d’E O’Neill—, Thunderbolt and…

Es llicencià en enginyeria química 1964 i en història 1973 i collaborà amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Es professionalitzà com a editor i durant el franquisme fou actiu políticament en l’esquerra independentista El 1997 publicà la novella L’àngel de la segona mort premi Ciutat de Barcelona, primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres , obra complexa i ambiciosa, temporalment coincident amb el franquisme i construïda entorn de la formació del protagonista Gabriel Caballero — alter ego de l’autor— dins l’entorn concret dels barris obrers del Besòs, entre Barcelona…

Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison  Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough  Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme  The Pelican Brief 1993, d’Alan J Pakula…

Es formà al Croydon College of Art de Londres 1965-68 i a la Universitat de Newcastle 1968-72 Des del 1975 viu i treballa a Nova York, i el 1983 es nacionalitzà nord-americà Fa freqüents estades a Barcelona, ciutat en la qual té un estudi des del 1994, i a Munic, on del 2002 al 2007 fou professor de pintura a l’Akademie der Bildenden Künste Ha exercit la docència en escoles d’art i en diverses universitats també a la Gran Bretanya i als Estats Units L’any 2000 fou nomenat membre honorari del London Institute of Arts and Letters Treballa amb un vocabulari formal limitat voluntàriament a…

Després de guanyar-se la vida amb ocupacions diverses, el 1976 debutà com a actor en el teatre, i treballà en diverses companyies de Dublín En el cinema debutà, com a secundari, a Excalibur 1981, de J Boorman The Bounty 1984, de R Donaldson Duet for One 1987, d’A Končalovskij o The Dead Pool 1988, de B van Horn Posteriorment, gràcies a la seva versatilitat, que li permet interpretar tant personatges d’acció com intensament dramàtics, ha esdevingut un dels actors més cotitzats de Hollywood Entre d’altres, ha protagonitzat o ha tingut papers destacats en pellícules com Darkman 1990…