Resultats de la cerca

Capità general de l’Església contra Francesco Sforza Ajudà Alfons i Frederic d’Aragó a recuperar Nàpols, i obtingué, per això, la senyoria de Bitonto Combaté a Àfrica contra el rei Bofario i el vencé Fou cap de l’exèrcit del rei Martí 1408 per a conquerir Sardenya Sufocà la rebellió de Siracusa 1448 i defensà Epir i Càrnia contra els turcs a favor de Carles, príncep de Càrnia, gendre seu Fou virrei de Nàpols i Sicília 1430-32, gran almirall del regne i conseller d’Alfons I de Nàpols

Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940

Actiu, sobretot, a Palència Les seves obres, en les quals la influència de Siloé i Berruguete es combina amb un esperit encara gòtic, són molt personals i d’una gran força expressiva Relleu de la Santa Cena , del sepulcre dels Gumiel 1514, església de San Esteban, Burgos, Calvari , del retaule major de la catedral de Palència 1519, potser la més aconseguida, Calvari i evangelistes , a la catedral de Lleó 1524, Retaule de Sant Ildefons , a la catedral de Palència 1530, i Retaule de l’Assumpció i Santa Caterina església de Villamediana, Lleó

Format a Còrdova, el 1649 retornà a Sevilla, on fundà l’acadèmia de dibuix i pintura 1660 És el més clar representant del barroc a la península Ibèrica Les seves obres tenen un gran moviment compositiu L' horror vacui i el tractament pictòric són els trets més característics del seu art Conceptualment s’inscriu en el corrent contrareformista Els seus quadres de vanitas són una bona mostra d’això Cal destacar-ne In ictu oculi i Finis gloriae mundi , a l’Hospital de la Caridad de Sevilla 1672

Estudià a Budapest i, entre el 1930 i el 1934, a París Des del 1934 treballà a Hongria Els seus quadres, dibuixos i collages estan construïts d’objectes i figures de la vida camperola i del culte, i alien motius d’origen hongarès, serbi i jueu L’apropament de la guerra l’impellí a la representació de visions cada vegada més pessimistes i truculentes És el màxim representant del surrealisme a Hongria, que encara actualment hi exerceix una gran influència Entre les seves obres es destaquen Crucifix sobre les teulades i Autoretrat amb icona

Estudià dret a Deusto i es llicencià a Valladolid S'interessà molt aviat pels estudis sobre la llengua basca El 1905 descobrí les obres de Joannes Etxeberri El 1907 creà i dirigí la Revista Internacional de Estudios Vascos RIEV , de gran qualitat científica, publicada fins l’any 1936 Hi publicà molts texts bascs antics en reproducció facsímil El 1919 publicà El refranero vasco I Los refranes de Garibay El 1918 fou cofundador de l’Acadèmia Basca Euskaltzaindia , de la qual fou numerari També en fou de l’Academia Española des del 1927

De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada

Gran viatger, esdevingué colleccionista d’obres d’art antic Publicà, entre altres obres, un Recueil d’antiquités 1752-57, pel qual hom l’ha considerat, erròniament, impulsor del neoclassicisme tanmateix, segons ell, estimar les obres belles del passat és impregnar-se de llur gràcia i simplicitat, que calia adoptar en la imitació de la natura viva Nouveaux sujets de peinture et sculpture , 1755, cosa que s’identificava, en realitat, amb l’art galant d’Antoine Watteau o François Boucher Fou també el traductor del Tirant lo Blanc al francès 1737

D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951

Ingressà a la marina 1865, on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major 1892-96, ministre de marina 1897-1916 i gran almirall 1911 Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití 1916 Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag 1924-28