Resultats de la cerca

Tractava la informació esportiva de les comarques del Camp de Tarragona, però dedicava especial atenció al futbol perquè era l’esport que més es practicava En fou director Enric Bali i tingué redactors i collaboradors com J Duran i Juncosa, Snob M Soler Moreu, Penalty , i Pere Nieto, entre d’altres Demostra l’expansió del futbol arreu de Catalunya i fuig del model del periodisme esportiu barceloní

Formà part del Club d’Arquers de Catalunya entre els anys cinquanta i setanta Guanyà dos Campionats de Catalunya de tir amb arc 1970, 1971 i nombrosos concursos, com els trofeus de Sant Miquel, de Sant Narcís, de Sant Sebastià, de Sant Anastasi, Saludes, Oscar Kessels, Enric Tarragó o el Torneig de Barcelona El 1970 guanyà el Torneig Internacional de Ginebra i el Concurs Ronde du Midi

Editada per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, informava sobre l’activitat esportiva de la ciutat en una línia de promoció i desenvolupament De periodicitat bimestral, fou dirigida per Enric Bañeres Durant un lapse deixà de publicar-se, tot i que reaparegué entre el febrer i l’agost del 1991 amb l’objectiu d’informar sobre els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, dictamina que la crema de fotos del rei d'Espanya és emparada pel dret a la llibertat d'expressió La sentència, que es pren per unaninimitat, revoca la multa que els tribunals espanyols van imposar a Enric Stern i a Jaume Roura per injúries a la Corona el 2007 quan van cremar fotos dels reis d'Espanya

L’informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura CPT del Consell d'Europa identifica diversos casos de maltractaments a interns de diverses presons catalanes, concretament a Brians 1, Ponent i el Mas d’Enric El CPT exigeix a les autoritats catalanes i espanyoles suprimir pràctiques com ara les humiliacions, l’ús excessiu de la força o la fixació mecànica dels presoners

Participà en diverses campanyes i freqüentà les corts de Carles IX i Enric III Retirat a les seves possessions, escriví unes memòries on, amb estil viu i cínic, donà un valuós testimoniatge sobre la vida privada dels personatges de l’època Del conjunt d’aquesta obra, publicada pòstumament 1665-66, destaquen Vies des hommes illustres et des grands capitaines i Vies des dames galantes

Fill de l’almirall Egidio Boccanegra, amb el qual segurament arribà a Castella 1341 Comandà una de les galeres de Pere I de Castella contra Barcelona 1359 Passà al partit del futur Enric II, que el nomenà almirall Enviat al capdavant d’una flota al setge de La Rochelle, ocupada pels anglesos, derrotà l’esquadra anglesa comandada pel comte de Pembroke, el qual féu presoner 1372

Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV Intervingué en la batalla de Saint-Quentin 1557, i morí a Namur És autor d’una Sintaxis nova etymologiae novae respondens 1583

Treballà per a la cort francesa sota Enric II i Carles IX Passà a residir a Lió Les seves obres, de petites dimensions, enquadren els personatges de tres quarts Els rostres, clars, i els vestits, foscs, es destaquen sobre fons verds i blaus El seu estil té punts de contacte amb Clouet per la precisió del dibuix, la finesa d’execució i la delicadesa de colors

El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres El 1931 dirigí a París el film sonor Cinopolis Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs Viva la Vida 1934, amb Alady i Josep Santpere Abajo los hombres , 1935 Després de la guerra continuà dirigint films comercials La linda Beatriz , 1939 48 horas , 1942, amb Enric Guitart Finalment, treballà a Madrid