Resultats de la cerca

Popularitzada per l’economista Arthur Laffer els anys vuitanta, intenta demostrar que, a mesura que augmenta el tipus impositiu ho fan també inicialment els ingressos, però, arribats a un punt determinat, nous increments de taxes els acaben reduint Aquesta tesi fou utilizada els anys vuitanta pels governs consevadors de Margaret Thatcher, al Regne Unit, i de Ronald Reagan, als EUA, per a defensar que les rebaixes impositives acaben generant més ingressos

Consta de dos llibres d’aforismes sobre la interpretació de la natura i el regne de l’home, que formaven la segona de les cinc parts en què és dividida la Instauratio Magna Precedit d’una autobiografia intellectual, el Novum Organum inclou una crítica de l’especulació i dels procediments deductius tradicionals i la famosa doctrina dels ídols, contra els prejudicis i les supersticions que impedeixen un coneixement objectiu del real

Realitzà campanyes contra els nubians i contra els libis Envià dues expedicions a la recerca de turqueses Sinaí, on fou divinitzat en el Regne Mitjà i altres a la de cedres Biblos Bastí dues piràmides segures a Dahšur, una de les quals la inclinada o romboidal i una tercera de molt probable a Meidum A diferència dels seus successors Kheops i Kefren, fou considerat com un monarca benèfic i bonhomiós

Fill de Dagobert I , per satisfer els austrasians s’installà a Metz 634 i, tot i succeir el seu pare en el regne d’Austràsia, deixà l’exercici del poder al majordom de palau, Grimoald, del qual adoptà el fill Khildebert Més tard tingué un fill propi, Dagobert II , el qual designà com a successor, malgrat l’oposició de Grimoald Fundà els monestirs de Stavelot i de Malmédy i fou canonitzat

Periodista de professió, conreà la poesia, el teatre i sobretot la novella de caràcter històric De la seva producció novellística cal destacar Suuri Illusioni ‘La gran illusió’, 1928, Sinuhe Egyptiläinen ‘Sinuhe, l’egipci’, 1946, traduïda a 22 idiomes i amb versió cinematogràfica del 1954, Mikael Karvajalka 1948, Mikael Hakim 1949, Johannes Angelos 1953, Valtakunnan salaisuus ‘Els secrets del regne’, 1959 i Ihmiskunnan viholliset ‘Els enemics de la humanitat’, 1964

Restaurà la unitat de l’imperi part, reclamà a Roma el tron d’or dels arsàcides que Trajà havia pres i amenaçà d’envair Armènia, cosa que féu en temps de l’emperador Marc Aureli Després d’algunes victòries, el seu regne fou ocupat pels romans, i la capital, Selèucia, i el palau de Ctesifont foren destruïts En signar la pau hagué de cedir l’alta Mesopotàmia a Roma

Educat pels solitaris de Port-Royal, collaborà, sovint anònimament, en molts escrits d’alguns dels seus mestres Les seves obres més remarcables són Mémoires pour servir à l’histoire ecclésiastique des six premiers siècles 1693-1712 i una Histoire des empereurs et des autres princes qui ont regné durant les six premiers siècles de l’Église 1691-1738, ambdues encara útils per llur esperit crític i bon repertori documental

Monjo 1091 i abat 1122 de Saint-Denis, fou conseller de Lluís VI i Lluís VII de França i regent del regne durant la segona croada 1147-49 Morí mentre preparava una expedició a Terra Santa És autor de dos panegírics reials Vita Ludovici sexti i Vita Ludovici septimi , d’unes memòries Liber de rebus in administratione sua gestis i d’unes cartes, valuosos testimonis del seu temps

Regnà a l’antiga Nòrica i Pannònia actual Hongria Es casà primer amb Clotsinda, filla petita de Clodoveu, i després amb Rosamunda, filla del gèpida Cunimund, que ell vencé El 568 atacà el nord d’Itàlia i prengué Venècia i Milà El 572, Pavia, després d’un quant temps de resistència, passà a les seves mans, i hi establí la capital del seu regne Poc temps després morí assassinat

Capità, residí al Regne de Nàpols des del 1560 almenys fins al 1570, on escriví l’obra allegòrica Vergel de varios triunfos , publicada el 1572 amb el títol Dechado de varias virtudes És autor de la novella bizantina Selva de aventuras Barcelona 1565, reeditada almenys sis vegades i traduïda al francès 1580, 1587, 1598 és considerada com una de les més reeixides del gènere en la literatura castellana