Resultats de la cerca

A set anys entrà d’escolà al monestir de Sant Jeroni de Barcelona, on estudià sota el mestratge del pare Marsal, mestre d’orgue i contrapunt Poc temps després fou organista a Martorell, i després a Badalona Concursà contra Parera i Gotós per a la plaça d’organista i mestre de capella de Vinaròs, mostrant un gran coneixement en contrapunt, composició i també en el domini del violí i l’orgue De Vinaròs estant compongué abundant repertori religiós, en el qual destaquen nou lamentacions, diverses misses, misses pastorils, misses de glòria, repertori instrumental i peces ballables

L’única cosa que se’n sap és que l’any 1506 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona El manuscrit 2 de l’arxiu de la catedral de Tarassona li atribueix un magníficat a quatre veus folis 53-55 També és seu un dels set motets sacres que inclou una miscellània musical de l’època dels Reis Catòlics que es conserva al Liceo Musicale de Bolonya, cod 159 O quam pulcra es pàg 211-212 Malgrat que les altres peces consten com a anònimes, existeix la possibilitat que se li puguin atribuir

Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX

Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’…

Fundat el 1973, és també conegut popularment com El Calderí Disposa d’escola de tennis, i alguns equips aconseguiren èxits notables en l’àmbit català L’equip absolut masculí guanyà el Campionat de Catalunya en categoria bronze 2009 i en categoria plata 2010 Fou seu de diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya de tennis També organitza torneigs oberts infantils, com el Vila de Mollet o el Babolat També té escola de pàdel i equips de competició Disposa de set pistes de tennis de terra batuda, quatre de pàdel, frontó, camp de futbol de terra, gimnàs i piscina

Fundat l’any 1956, té com a principal activitat la pràctica de la natació esportiva i recreativa El 1968 inaugurà la piscina coberta Participa en competi-cions d’àmbit català i estatal Entre el 1961 i el 1988 tingué secció d’hoquei sobre patins, que jugà durant set temporades a la màxima divisió estatal També té seccions de bàsquet femení, futbol sala, atletisme, triatló, tennis i esquaix Organitza pun-tualment actes esportius, com la Cursa de la Muntanya del Farell Gestiona les installacions municipals de Les Cremades i les installacions de La Font dels Enamorats El 2010 tenia…

Fundat el 1964, guanyà set vegades el Campio-nat d’Espanya per equips masculins 1965, 1966, 1967, 1969-72 i dos Campionats d’Espanya per equips femenins 1953, 1954 Competí dotze temporades a la Lliga estatal 1962-74 i la guanyà en dues ocasions 1971, 1972 També guanyà cinc vegades el Campionat de Barcelona durant l’època que no s’organitzaven els Campionats de Catalunya L’equip juvenil guanyà quatre títols d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta Els seus jugadors més destacats foren els campions d’Espanya Martí Olivar, Jordi Ibáñez, Joan Marqués i…

Començà a jugar al collegi dels Escolapis a Sabadell Posteriorment, s’integrà al Centre Industrial de Sabadell i més endavant al CD Sabadell, equip amb el qual jugà l’últim partit d’handbol d’onze en la història d’aquesta especialitat el 1959 Ja en handbol de set, jugà amb el CD Sabadell i el Picadero, destacant sempre per la seva faceta golejadora Amb el CD Sabadell assolí un tercer lloc a la divisió d’honor 1959 Jugà dos partits internacionals amb la selecció espanyola Després, fou entrenador durant tres etapes del primer equip del CD Sabadell

Format al Club Natació Barcelona, guanyà amb aquest club set Campionats d’Espanya 1965-71 i cinc Lligues estatals 1966-69, 1971 Amb la selecció espanyola absoluta disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, dos Campionats d’Europa 1966, 1970 i els Jocs Mediterranis 1967, en els quals aconseguí la medalla de bronze Entre el 1978 i el 1980 formà part de la comissió tècnica de waterpolo de la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN Rebé la medalla de Serveis Distingits en argent 1967 i or 1968 i la Placa d’Honor 1973 de la RFEN

Fou set vegades campiona d’Espanya de trampolí 1988, 1990-94, 1996 i doble minitrampolí 1988-89, 1992-94, 1996-97 i tres de sincronisme 1987, 1989, 1993 També guanyà diversos Campionats de Catalunya Formà part de la selecció espanyola absoluta de trampolí entre el 1990 i el 1998 Participà en tres Campionats del Món i en tres d’Europa absoluts Guanyà la medalla de bronze per equips en doble minitrampolí al Campionat d’Europa 1993 Un cop retirada, fou entrenadora en diversos clubs i al CAR de Sant Cugat, jutgessa i professora de trampolí i de minitrampolí