Resultats de la cerca
Es mostren 4736 resultats
Santa Maria de Juneda
Art romànic
Malgrat que el lloc de Juneda és conegut des del 1133, no es tenen referències de la seva església parroquial fins a les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, on apareix el “ rectore ecclesie de Juneta ” L’any 1361, i amb motiu d’una visita pastoral, l’església de Santa Maria apareix com a cap d’una parròquia que tenia com a sufragànies les esglésies de Vimpeli, Puiggròs, Vilaplana i d’altres Actualment, l’església parroquial, dedicada a la Transfiguració, pertany al segle XVIII
Fina Masgrau i Plana
Literatura catalana
Narradora.
Dedicada activament a la literatura infantil i juvenil, tant en l’organització de cursos i seminaris com en la creació d’obres originals, la seva primera publicació aparegué el 1983 Gegants Des d’aleshores ha mantingut una prolífica activitat, amb títols com Sopa de lletres 1984, El país de la no-memòria 1988, Xino-xano 1992 o la sèrie de Marieta Marieta es disfressa 1990, Marieta i el telèfon 1990, premi Crítica Serra d’Or 1991, Marieta conductora 1996 o Marieta inventora 1998, entre moltes d’altres
Rebote

Portada del núm. 102 de la revista Rebote (1969)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Basquetbol
Publicacions periòdiques
Revista de basquetbol publicada a Barcelona des del gener del 1960.
Dedicada a la tècnica i entrenament del bàsquet, també incloïa articles d’història, comentaris del reglament, entrevistes i informacions de la Lliga espanyola, Campionats de Catalunya, escolars i Copa d’Europa Fou dirigida per José M Poblador i Justo Conde n’era el redactor en cap Hi collaboraren Pedro Ferrándiz, Vicente Zanon i M Carmen Hernández, especialista en bàsquet femení, i entre els fotògrafs hi havia Alguersuari, Campañà i JV Sánchez, entre altres De periodicitat mensual, cessà amb el número 188 al final del 1977
Pujol, Comabella i Companyia
Esports aeris
Empresa aeronàutica de Barcelona.
Fou fundada el 1914, any en què esdevingué la primera empresa de l’Estat espanyol dedicada exclusivament a l’aviació El 1915 entrà en contacte amb l’Aeroclub de Catalunya i se centrà en la indústria de l’aviació A través del seu director, Eduard Pujol Xicoy, promogué la construcció de l’aeròdrom de la Volateria i impulsà l’Escola Catalana d’Aviació, amb Salvador Hedilla al capdavant El primer avió que construí fou el monoplà Hedilla Monocoupe II El 1917 fou absorbida per Tallers Hereter
el Pla de Sant Tirs

Vista del Pla de Sant Tirs
© CIC-Moià
Poble
Poble i cap del municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell).
Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Sant Blai de Campos
Santuari
Antiga parròquia i santuari del municipi de Campos (Mallorca), situada 3 km al S de la vila, en terreny planer.
Fou una de les primitives parròquies de Mallorca, erigida el 1248 i dedicada a sant Julià, advocació que ha passat a la parroquial de la vila de Campos El 1405 consta com a parròquia vella i, en perdre l’antiga funció, es dedicà a sant Blai i es convertí en un santuari, on se celebra un tradicional aplec el 3 de febrer És un edifici gòtic rectangular En una capella lateral guarda un retaule del s XV Tingué prop seu un cementiri i clos tancat, convertit en parc municipal el 1958
Prunyanes
Prunyanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a l’esquerra de la Bolzana, entre les Corberes (pic Paradet, 900 m alt), que el separen del Perapertusès (Llenguadoc), i el riu, en part límit meridional del terme.
Gran part del terme és boscat El principal conreu és la vinya 84 ha, principalment dedicada a la producció de vi de taula Hi ha una cooperativa El poble 62 h agl 1982 403 m alt és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas No hi ha restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom El terme inclou les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt
Peguera
Antiga possessió i actual centre turístic del municipi de Calvià (Mallorca), prop del límit amb el d’Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s’estenen al N de la cala de Santa Ponça: platges de Torà o platja Gran, de Palmira, de la Romana o dels Morts i, prop del cap Andritxol, cala Fornells.
El 1981 tenia 3519 h, amb unes 9000 places turístiques 70 establiments hotelers i 699 apartaments distribuïts en 35 blocs L’església parroquial 1966, dedicada al Sant Crist, és presidida per una talla de fusta de Crist crucificat que fou trobada —només el tors, molt deteriorat i que posteriorment fou restaurat i completat— a la platja de Torà el 1937 s’independitzà de la de Capdellà el 1967 En aquest indret Jaume I establí el campament abans de la batalla de Santa Ponça 1229 i també hi desembarcà Pere III el 1343
Palau de Noguera
Poble
Poble (palauencs; 438 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer a Esterri d’Àneu.
Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100 Als afores del nucli antic hi ha la capella sense culte de la Mare de Déu de la Pietat El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan segle XII al solar de l’antic palau la carta de franqueses és del 1168, fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri Fou municipi independent fins el 1972 L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina