Resultats de la cerca
Es mostren 1408 resultats
Buenos Aires
Ciutat
Capital d’Argentina, situada sobre el Riu de la Plata, al fons de l’estuari.
El clima és temperat oceànic 16,6°C de temperatura mitjana 900-1000 mm de pluviositat anual El nucli de la ciutat, per raó de la seva activitat portuària, és vora el port, i presenta una disposició en quadrícula, amb carrers estrets Al voltant d’aquest nucli s’ha estès la ciutat nova, segons una disposició radial El centre urbà és la plaça de Mayo, on hi ha la catedral, la Casa Rosada seu de la presidència de la república i altres edificis del govern, i la plaça del Congreso on és situat el palau del congrés, ambdues places unides per l’avinguda de Mayo En aquesta àrea se situen els bancs,…
Pollença
Sortida del sol al Port de Pollença
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem nord de l’illa, accidentat pel sector nord-oriental de la serra de Tramuntana.
Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…
Govern i exèrcit a la Tarraconense
Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…
Castell i vilatge d’Escarp o del Fortí (la Granja d’Escarp)
Art romànic
Situació Aspecte dels nombrosos i trossejats testimonis d’aquest castell i vilatge medievals, que es drecen sobre un petit turó a l’est de la població de la Granja d’Escarp ECSA-J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Escarp i dels habitatges que hi havia a l’entorn són situades a l’est de la població de la Granja d’Escarp, al cim d’un turó Des d’aquest indret hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana irrigada que s’estén a banda i banda del Segre i el Cinca Mapa 31-16 415 Situació 31TBF801885 Des de la Granja d’Escarp, hem d’agafar la carretera de Maials A la sortida del poble,…
hospitaler | hospitalera

Els hospitalers als Països Catalans
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…
Santa Maria de la comanda del Temple (Tortosa)
Art romànic
Església L’establiment dels templers a la capital de les terres de l’Ebre fou immediat a la seva conquesta l’any 1148, en la qual els mateixos frares prengueren part Tot i que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV no havia signat cap pacte previ amb els templers, aquests reberen en el repartiment el cinquè del total dela senyoria Els frares templers fundaren un convent quarter ben aviat, fora del recinte murat, al sector sud-occidental dela ciutat medieval…
el Grau de Castelló

El Grau de Castelló de la Plana
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim i partida del municipi de Castelló de la Plana
, del qual forma part com a districte urbà.
El nucli del Grau és format per una avinguda al llarg del moll principal del port i per dos carrers parallels travessats als extrems per les dues avingudes que el comuniquen amb la ciutat Les activitats principals del Grau són la pesca testimoniada ja en aquest indret de la platja al començament del s XVII, amb més d’un miler de mariners, la indústria conservera, química i de ferralla i el turisme El sector meridional, dit el Serrallo, on les platges són dolentes i les marjals no han estat dessecades, ha restat tancat per la installació de la refineria i la planta química d’Esso El sector del…
la Malva-rosa
Barri
Barri del districte marítim de la ciutat de València, entre les platges d’Alboraia i el Cap de França.
Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat
la Trinitat Vella

Vista general del carrer de Mireia on destaca Villa Mercedes
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme i actual districte de Sant Andreu de Palomar.
Limitat per la Meridiana i el Besòs, es començà a construir a la primeria dels anys cinquanta Els habitatges són de construcció oficial PMH i privada La presó de dones hi fou construïda el 1954 posteriorment passà a ésser de joves, i al gener de 2009, després d’haver traslladat els interns a la nova presó de la Roca del Vallès, hom en començà l’enderrocament El 1986 hom aconseguí que hi arribés el metro El 1992 hom obrí al trànsit el nus de la Trinitat , connexió viària que uneix les rondes de Dalt i del Litoral i que enllaça amb les autopistes A-7, A-18 i A-19 Al mig del nus hom…
Frankfurt

Vista de Frankfurt
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
És situada a banda i banda del Main, a 35 km de l’aiguabarreig amb el Rin, al límit septentrional de l’alta plana renana, prop de la desembocadura al Main dels rius Werra i Kinzig Es desenvolupà ja a l’edat mitjana per la seva favorable posició a la confluència de les vies de comunicació de Hessen amb Francònia i el NW d’Alemanya Les canalitzacions del Rin i del Main han contribuït també al seu desenvolupament modern El nucli antic s’estenia a la dreta del riu, entre la Hirschgraben a l’oest i la Wollgraben a l’est A l’esquerra del riu es formà el districte de Sachsenhausen, fortificat com l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina