Resultats de la cerca

Religiós agustí, a la mort 1773 d' Enrique Flórez supervisà la publicació dels seus manuscrits corresponents als volums XXVIII i XXIX de l' España Sagrada 1774-75 i escriví els volums del XXX al XLII 1775-1801, entre altres obres sobre Castella

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic S'ordenà el 1855 Fou canonge de Barcelona 1876 i ardiaca 1893 Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors Collaborà en el Diari de Barcelona i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera 1891 Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort

Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos

Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina Bisbe de Lieja, també en fou foragitat tornà a Verona, que també hagué d’abandonar obtingué llavors les abadies de Saint-Amand de la qual també hagué de fugir, d’Aulne i d’Haumont Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri Erudit, encara que poc original, ha deixat…

Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542

Sacerdot 1873, bisbe d’Edessa 1887, arquebisbe de Bagdad 1892, fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca 1898 Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899 diversos himnes de Sant Efrem, etc i estudis Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929 i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir , l’associà a diverses tasques dins la seva església

Després d’haver ocupat càrrecs civils es convertí al cristianisme i fou bisbe d’Edessa ~412 Participà activament en les lluites cristològiques, primer contra Ciril d’Alexandria i posteriorment al seu favor i contra Teodor de Mopsuèstia Home d’una gran cultura, escriví tant en grec com en siríac Alguns himnes seus passaren a la litúrgia siríaca Traduí del grec sobretot obres de Ciril i intervingué, sembla, en la versió del Nou Testament de la Pešità o Pšiṭtā versió siríaca de la Bíblia

Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911

Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits, inèdit

Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat 1969 i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1979 Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma 1966-71 i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català 1984-88 Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica Els seus manuals El català en fitxes 1968, Català fàcil 1983 i El català 1984, dels quals s’han fet successives edicions…