Resultats de la cerca
Es mostren 3755 resultats
Sergi III
Cristianisme
Papa (904-911).
Noble romà, bisbe de Cere 893, fou cap del partit contrari al papa Formós Responsable de la mort de Teodor II 897, el succeí, fent cas omís de l’elecció simultània de Joan IX Amb l’ajut d' Alberic I de Spoleto i del senador Teofilacte, es desféu del nou papa Lleó V i del competidor Cristòfor Ja papa, anullà totes les disposicions dels papes adversaris i afavorí el nomenament del seu amic Berenguer com a emperador El seu fill, que tingué de Mazòria, filla de Teofilacte, fou el futur Joan XI
Carme Mateu i Quintana

Carme Mateu i Quintana
© Festival Castell de Peralada
Economia
Música
Empresària i promotora cultural.
Filla de Miquel Mateu i Pla , de qui heretà el castell de Peralada Juntament amb el seu marit, Artur Suqué i Puig , fundà el Grup Peralada, i posteriorment, l’any 1987 hi fundaren el Festival Castell de Peralada Fou la presidenta de l’Associació Cultural del Castell de Peralada que promou aquest festival La seva contribució al món de la música fou premiada amb diversos reconeixements la Creu de Sant Jordi 2000, la Medalla d’Or del Cercle del Liceu 2009 i Medalla d’Or del mèrit en les belles arts 2017
Imperio Argentina
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’actriu cinematogràfica espanyola Magdalena Nile del Río.
Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951
Túl·lia d’Aragó
Literatura italiana
Història
Poetessa i cortesana italiana.
Filla de l’arquebisbe de Palerm, cardenal Pere d’Aragó i Tagliavia A Roma tingué una veritable cort d’admiradors, però fou també atacada per escriptors, com Silvano Razzi en la seva comèdia La Balia 1560 De Roma es traslladà a Venècia, a Ferrara i, finalment, a Florència, on fou protegida per la duquessa Elionor de Toledo És autora d’un recull de Rime 1547, del poema cavalleresc Il Meschino 1560 i, sobretot, del Dialogo dell’ infinità d’amore 1547, obres que reflecteixen els corrents platonitzants del moment
Amalasunta
Història
Reina dels ostrogots.
Filla de Teodoric I el Gran i mare d’Atalaric, durant la minoritat del qual 526-534 actuà de regent La seva política d’apropament a Orient li valgué l’hostilitat del partit nacional, el qual trobà en la mort d’Atalaric 534 l’ocasió de la revolta Aleshores la regent es veié obligada a compartir el poder amb el seu cosí Teodat El 535, aquest l’empresonà a Bolsena, on morí poc temps després, fet que provocà la intervenció militar de Justinià i el començament de la reconquesta d’Itàlia pels bizantins
Frixos
Mitologia
Heroi beoci, fill d’Atamant i germà d’Hel·le.
Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes
Amélie Nothomb
Literatura francesa
Escriptora belga en llengua francesa.
Filla de l’ambaixador belga Patrik Nothomb, rere dels destins del seu pare passà anys de la seva infantesa a la Xina, Birmània i Nova York, i no s’establí a Bèlgica, la pàtria familiar, fins a disset anys Es donà a conèixer com a escriptora amb Hygiène de l’assassin 1992 i la seva obra continuà, entre altres títols, amb Les catilinaires 1995, Stupeur et tremblements 1999, Métaphysique des tubes 2000 i Biographie de la faim 2004 Ha esdevingut un dels darrers fenòmens de la literatura francesa
concòrdia de Monteagudo
Història
Pacte signat a Monteagudo (Sòria) entre Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella, el 29 de novembre de 1291, per tal de posar fi a l’estat de guerra entre ambdós sobirans.
Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans i la promesa d’ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans com s’esdevingué més tard a Tarifa Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina
Domus de Vilatamar (Sant Martí d’Albars)
Art romànic
El llinatge de la família que vivia en aquesta fortalesa es perfila a partir del 1183 amb Bernat de Vilatamar Més tard el llinatge es va refondre amb els Palmerola Vicenç de Palmerola residia a Vilatamar entre el 1398 i el 1406 i s’anomenava indistintament de Palmerola o de Vilatamar La seva filla Blanca es casà amb Pere Despujol de la domus de Despujol de Voltregà i seguí les vicissituds d’aquesta família Aquesta antiga domus s’ha transformat en mas, que encara conserva la disposició de la fortalesa dels segles XIV-XV
Amadeu Cristià i Rotches

Amadeu Cristià i Rotches
© Família Cristià
Música
Compositor.
Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900, La filla del marxant 1906 i Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910, La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina